Lluís Recoder: "El PP? És el que hi ha: els altres han tancat portes"

Barcelona.Lluís Recoder (Barcelona, 1958), conseller de Territori i Sostenibilitat, és un dels homes forts del Govern liderat per Artur Mas. Ha estat alcalde de Sant Cugat del Vallès durant dotze anys i ara té l'encàrrec de dirigir el departament més inversor de la Generalitat. Concedeix a l'ARA la primera entrevista a un mitjà escrit des de les últimes eleccions municipals.

Com valora el pacte de CiU amb el PP al Parlament?

És el que hi ha. És la possibilitat que tenim en aquests moments i que ens ha d'ajudar a aprovar uns pressupostos molt difícils. Els altres grups polítics ens han tancat les portes. Hem fet grans esforços per bastir ponts amb els socialistes i amb ERC. I el resultat ha estat el previsible en partits que en aquests moments estan sotmesos a fortes crisis. Quan hi ha una forta crisi i no saps quin és el teu rumb, el més fàcil és agafar-te a les essències. Durant aquestes setmanes he parlat amb gent del món local socialista (durant anys he estat un alcalde convergent enmig d'un univers socialista) i hem trobat molts punts de coincidència, però el carrer Nicaragua està enrocat en aquest guió d'ubicar CiU al costat del PP, i penso que això no és bo ni per a Catalunya ni per al PSC.

No hi hauria ajudat un gest amb l'impost de successions?

És que no ens han deixat ni dialogar. T'has d'asseure a parlar sense apriorismes, i aquesta voluntat no ha existit per part del PSC ni d'ERC.

Ha estat crític amb el suport de CiU a la candidatura de Xavier García Albiol a l'alcaldia de Badalona.

Vaig dir el que pensava i ja està. També vaig dir que havíem de mantenir la coherència. Si estàvem defensant que la llista més votada governés a Tarragona, havíem de ser conseqüents. El nostre cap de llista a Badalona [Ferran Falcó] és una persona amb molt de seny i que estima molt Badalona, i segur que ha pres la millor decisió per a Badalona.

Vol dir que la decisió ha estat de Falcó, o més aviat s'ha negociat Badalona per pressupostos?

No. L'ha pres ell, no en tinc cap mena de dubte. Hi havia una directriu del partit a escala nacional per donar suport a la llista més votada, i ha estat el criteri que s'ha aplicat. És un criteri fàcil d'entendre i fàcil de defensar per un partit que ha estat víctima de situacions inverses. Les dinàmiques locals compten. El nostre cap de llista a Badalona ha actuat amb autonomia, igual que l'assemblea local de CiU a Badalona.

Té por que l'ús de la xenofòbia es mantingui des de l'alcaldia?

A Badalona estem a l'oposició amb PSC i ICV, i tenim la majoria al ple. El marcatge a les actituds del nou alcalde es farà des de la nostra ètica.

L'estratègia de pactes amb el PP fa difícil la transició nacional que predicava Mas?

En aquest moment aquest país el que necessita com a prioritat és aprovar els seus pressupostos i marcar el camí de la recuperació econòmica. La recuperació econòmica és la clau del benestar i fins i tot diria que de l'orgull nacional. I això ho hem de fer amb qui estigui disposat a fer-ho.

Existeix a Convergència Democràtica un sector progressista?

CDC és un partit molt ampli i divers. El seu fil conductor és un model de país que defensa el dret a decidir, l'autodeterminació i un progrés com el dels grans països pel que fa a llibertats, benestar social i un sistema econòmic potent. Això ho defensem tots. Hi ha qui ho fa des d'una perspectiva socialdemòcrata, democratacristiana d'inspiració socioliberal i hi ha gent més liberal. Però penso que aquestes perspectives més sacralitzadores del lliure mercat són molt minoritàries dins del partit. La idea que l'Estat i l'administració són correctors de desigualtats és una idea compartida a dins del partit.

Tem que s'estigui formant el que Toni Soler va batejar com la Santa Aliança?

No em preocupa gens. Perquè fa molts anys que es parla d'una possible aproximació d'Unió al PP. Però a UDC no hi ha hagut mai cap vel·leïtat en aquest sentit, té molt clara la seva adscripció nacional.

Fins quan hi haurà retallades pressupostàries?

Fins que l'economia torni a créixer i puguem tenir uns pressupostos equilibrats. O fins al dia que Catalunya disposi d'una part tan important dels seus recursos que no sigui necessari ajustar la despesa pública de la manera que ho fem ara; és a dir, el dia que tinguem el pacte fiscal. Dit això, també vull veure la situació actual com una oportunitat: la d'ajustar la despesa pública a nivells d'eficàcia i al seu impacte social. En totes les administracions hi ha coses que es fan per inèrcia. En un país on pots ensorrar una empresa i anar a la presó i, en canvi, si ensorres una administració el màxim que et pot passar és que no et tornin a elegir, el que passa és que estem fomentant la irresponsabilitat. Ara es tracta de ser molt responsables i que tinguem la plena consciència que els recursos que estem gestionant des de la Generalitat no són nostres, sinó dels ciutadans, i que s'han de tractar amb molta cura i gastar-los on sigui necessari. Una part del problema de Catalunya deriva de l'espoli fiscal, però una altra és la mala gestió pública. En aquest tema hem de fer passos de gegant.

Tenim les infraestructures que ens mereixem?

No, de cap manera. Durant els últims anys a Catalunya s'ha fet un gran esforç de construcció d'infraestructures, amb un criteri de programació assenyat, però amb molt poca cura amb les hipoteques públiques que deixava. Més d'un 40% del pressupost del departament està atrapat pel pagament d'obres que ja estan fetes però que pagarem fins al 2041. A Catalunya s'ha fet molta obra pública, però ens en cal molta més. I ens en falta de molt important. La més important depèn de l'Estat. La xarxa de Rodalies de Barcelona, que utilitzen 400.000 persones, no és la xarxa que ens mereixem. O els ports de Barcelona i Tarragona, amb connexions absolutament deficients amb Europa, que estan coartant el creixement per convertir-se en un dels principals punts d'entrada de mercaderies de l'extrem asiàtic a Europa. És responsabilitat de l'Estat.

I per la part catalana?

Hi ha feina per fer i haurem de disminuir l'esforç inversor i buscar noves vies de finançament. Ja he dit que els sistemes de pagament diferits [com el peatge a l'ombra o el mètode alemany], per responsabilitat, no els faré servir. I hem de ser exigents amb l'Estat perquè faci els deures i sigui aliat del desenvolupament econòmic de Catalunya i del seu benestar.

Si el pressupost per a aquest any ha minvat un 20% i no es faran servir fórmules de pagament diferit, com es pagaran les obres?

Amb peatge explícit, amb l'Eurovinyeta el dia que s'apliqui [la directiva europea que grava amb una taxa el pas de camions per les carreteres] i amb l'endeutament directe i propi. A més comptem amb la capacitat d'endeutament d'empreses públiques que generen recursos que poden servir per retornar els crèdits sense càrrec als pressupostos del Govern. És el cas de companyies com Tabasa [concessionària dels túnels de Vallvidrera] i Túnel del Cadí.

Nous peatges? On?

No en tenim cap decidit. Sé que parlar de nous peatges és terriblement impopular. Seguim defensant a través del grup de peatges que hi puguin haver rescats selectius, homogeneïtzació de costos i descomptes per a usuaris habituals.

S'aturaran grans obres?

No. Les quatre grans obres en carreteres estan finançades amb pagament diferit, concretament amb peatges a l'ombra: és el cas de l'eix Palamós-Platja d'Aro (que inaugurem el 22 de juny), el Vic-Ripoll, el desdoblament de l'Eix Transversal i l'Eix Diagonal. I tenim dues obres ferroviàries molt importants, la prolongació dels Ferrocarrils (FGC) a Terrassa i a Sabadell, que s'acabaran el 2012 i el 2015, respectivament.