Joaquim Nadal: "És perillós provocar la gent que ho està passant més malament"

Joaquim Nadal se sap un home encara imprescindible al PSC. Ja sigui per la seva àmplia experiència, per la seva capacitat per navegar en situacions difícils o pel seu paper de pont entre diferents sensibilitats, reclama sense despentinar-se un lloc en la futura direcció del PSC. Pel camí carrega contra el Govern a compte del PIRMI i nega qualsevol discrepància amb l'expresident José Montilla. Als que busquen la síntesi entre les dues ànimes del PSC, Nadal sembla que els diu: no busqueu més, la teniu al davant.

És demagògic relacionar els disturbis de Londres amb la llei de barris, com va fer vostè ?

Vaig fer un simple tuit en què deia que els fets de Londres són la prova que ha estat un error aturar la llei de barris. ¿I algú pot dir que la geografia d'aquests fets d'Anglaterra no es distribueix pels barris que de manera semblant a Catalunya han sigut objecte de la llei de barris?

I què ha de dir sobre la gestió del PIRMI a l'agost?

És un error canviar les condicions de percepció del PIRMI. Estic radicalment en contra d'haver posat sota sospita unes famílies que esperaven rebre uns diners amb què comptaven, perquè és un dret legal. Provocar la gent que ho està passant més malament és perillós, a part que és políticament impropi. Nosaltres creiem que les polítiques socials bàsiques haurien de ser intocables.

Però el Govern diu que hi ha frau.

El president, Artur Mas, hauria d'haver admès que han comès un error. Hauria d'haver dit: hi ha frau al PIRMI i el volem combatre. Posarem 200 inspectors a treballar fins al mes de desembre per detectar aquest frau, però els perceptors que tenen uns drets reconeguts aniran cobrant puntualment mentre se'ls realitza la revisió. I s'hauria acabat el bròquil. Ara tenim l'Ajuntament de Barcelona avançant PIRMIS a gent que no ha cobrat per evitar un daltabaix.

Ara vostè és contundent, però l'actitud del PSC a l'oposició ha estat oscil·lant des de l'inici...

No ha estat una acitud oscil·lant o de muntanya russa, pot haver-ho semblat. Nosaltres comencem amb un gest com l'acord d'investidura. Amb el debat pressupostari només posem sobre la taula la possibilitat d'endarrerir un any la supressió de successions. I diuen que no, i ja no hi ha negociació. I és a la llei d'acompanyament on hi ha l'andanada del PIRMI...

Creu, com va dir el president Montilla, que les retallades són a l'ADN de CiU?

De la CiU d'abans no, però la d'ara potser sí que ha incorporat en el seu ADN aquestes retallades, perquè si no hi hagués hagut més ordre.

Insisteixo: és un Govern antioscial?

Vull pensar que no, perquè CiU tenia una imatge de marca que es reivindicava dels països nòrdics. Passats set anys, i sota el lideratge del president Mas, un té la impressió que CiU s'ha adherit al liberalisme més pur.

Llavors considera trencat el pacte d'investidura?

El Govern va aprovar un projecte de llei de la CCMA i del CAC sense acord previ amb nosaltres, i interpretem que si la llei preval en aquests termes s'haurà trencat el pacte. Per això hem demanat al president Mas que digui si ell el dóna per trencat i si podem negociar-ne els continguts. I no és una qüestió de menjadores i places al consell, sinó de model de mitjans públics.

Us temeu un pacte amb el PP?

Els pactes amb el PP els veiem a venir en gairebé tots els camps. Però no serà perquè no hàgim demostrat una permanent obertura al diàleg. De què votem a favor? Del que, fruit del diàleg, ha permès un acostament. De què votem en contra? Del que, per manca de diàleg, no ha permès un acostament. Així de fàcil.

Com la llei òmnibus?

Vam voler escenificar que passàvem d'una llei a cinc. I que a les tres primeres hi havia punts d'acord. En tota la part que és per eliminar burocràcia i per facilitar l'activitat econòmica hi estem d'acord.

El molesta aparèixer com el poli bo mentre que Montilla fa de poli dolent?

No em molesta gens, però no tinc clar que l'expresident Montilla faci de poli dolent. Puc dir que entre ell i jo no hi ha cap discrepància a l'hora de conduir l'oposició. A mi el que realment em molesta, perquè és injust, és que aquells que voldrien arreglar-li la vida al PSC des de fora considerin que la nostra oscil·lació en termes de duresa parlamentària no es correspon amb una orientació política clara. És claríssima.

Què li demana la gent?

Hi ha de tot. Hi ha qui diu: "Canya al mono". I hi ha qui diu: "Esteu bojos, el país està a la frontera del col·lapse i no us podeu permetre el luxe de ser una oposició extraparlamentària". I és evident que no som ni una cosa ni l'altra. I per això fem el que fem.

I de cara al congrés, què li diuen?

Tenim noves generacions que volen més esquerra, vells quadres que diuen més centre, i alguns altres que estem al mig i diem: és des de l'esquerra que hem de reconquerir el centre.

Què li ha passat al PSC?

Per saturació de responsabilitat governamental hem diluït el nostre discurs i la pròpia responsabilitat se'ns ha empassat.

Rubalcaba vol fer un gir a l'esquerra al PSOE. Ho veu bé?

El que està dient és un bon camí per recuperar la preeminència del discurs des de l'esquerra. Un excés de condescendència liberal ens ha portat a un món hiperregulat per als febles i els mitjans, i desregulat per als especuladors mundials. Al paio que vol muntar una empresa l'espera una cursa d'obstacles, i el que vol comprar i vendre des d'un ordinador pot posar a la picota les finances de mig Europa. O algú hi posa mà o els discursos voluntaristes d'un president Mas vestit de baixador de ràfting sonen buits, hi has de posar alguna cosa al darrere.

I quin PSC vol vostè?

Un PSC en què no sobra ningú, on falta molta gent que hem perdut pel camí i molta gent que no hi ha estat mai. Joves que no veuen en el PSC una oferta política atractiva. Hem de recuperar pes entre la joventut, confiança i credibilitat entre antics socialistes que ens han deixat. I ha de respondre, en ple segle XXI, als principis fundacionals. Un partit catalanista, que vol governar Catalunya, i que ha de tenir veu i visibilitat a Madrid.

I primer les idees o les persones?

És un procés paral·lel. Les idees no són alienes a les persones.

Grup propi sí o no?

El pacte de l'any 1977 donava grup al PSC però no la llibertat de vot. Jo prefereixo negociar amb el PSOE i posar per escrit en quins casos i per què el PSC pot votar diferent. Prefereixo això que el nom de la cosa sense la cosa. D'aquesta manera es deixaria de parlar d'allò dels partits de disciplina catalana, perquè aquesta disciplina acabaria venint determinada per la posició del PSC en política catalana també a l'hora de votar Espanya.

CiU tindrà una bandera electoral potent el 20-N: el pacte fiscal. Què ofereix el PSC?

Intentarem demostrar que aquesta és una bandera buida. Quan es tracta de números no es pot entabanar la ciutadania. El model de finançament actual ens acosta més que mai, vista la liquidació de l'any 2009, a la reducció amb tendència a l'eliminació del dèficit fiscal. Evidentment nosaltres serem al costat de qualsevol modificació que comporti més diners per a Catalunya. Però nosaltres continuarem dient a la gent que entre Mariano Rajoy i Alfredo Pérez Rubalcaba no hi ha color, tampoc des de l'òptica catalana.

Encara confia en la remuntada?

Jo sóc molt hiperrealista i això em condueix a un cert pessimisme històric. Però com que també sóc vitalista confio que tard o d'hora prevaldrà la raó, ara o d'aquí quatre anys.

Què representaria una majoria absioluta del PP per a Catalunya?

La meva manera d'entendre la política m'impedeix combregar amb aquells socialistes que opinen que és millor una majoria absoluta del PP perquè així el paper que tindrà CiU en la política espanyola seria residual. Jo no voldria de cap de les maneres una majoria absoluta del PP a Espanya.

Què farà Joaquim Nadal quan hi hagi nou primer secretari del PSC? Posarà el càrrec a disposició?

Ja he posat els càrrecs orgànics a disposició, però espero ser a la nova direcció del PSC. No faré un pas per ser líder d'aquest partit, però sí perquè aquest partit sigui com a mi m'agradaria, i voldré tenir-hi un paper. Quin? Dependrà del nou primer secretari. El primer que faré serà veure'm amb ell i posar-me a la seva disposició. Això vol dir posar-me a la seva disposició a tots els efectes.

El nou primer secretari ha de ser candidat o no?

Jo crec que ara ja és molt clar que d'aquest congrés en sortirem amb un primer secretari que no serà candidat. I per això crec que el tàndem Nadal-Iceta al Parlament és una maquinària bastant sòlida.

De tots els que s'han postulat l'únic que ha renunciat a ser candidat és Miquel Iceta...

I suposo que per això l'ARA va dir que era l'opció amb més possibilitats... No em vull anticipar al resultat del congrés, però partit endins és innegable que en Miquel té moltes possibilitats.