Esquerra busca la manera de refer-se ideològicament

Barcelona.L'esquerra i la socialdemocràcia europea, també la catalana, estan en crisi i busquen, a més de lideratges il·lusionadors, bastir un nou discurs renovat, modern, il·lustrat i rigorós, que abandoni els plantejaments propis del segle XIX que han deixat de ser útils per respondre als reptes del segle XXI. Coincidint amb els 80 anys de la proclamació de la República Catalana poc després que el republicanisme s'aglutinés entorn a Esquerra Republicana de Catalunya, la Fundació Josep Irla -vinculada a ERC- va presentar ahir les bases del que ha de ser un debat de fons, per "reforçar" el discurs de l'esquerra nacional, a base de "teoria, reflexió i cultura política". Així ho explicava l'exconseller Joan Manuel Tresserras, que lidera el procés amb el també exconseller Josep Huguet. Es proposen emular la Conferència d'Esquerres que el 1931 va desembocar en l'ERC de l'esplendor que va ser capaç d'obrir-se a sectors ben diversos de la societat de l'època.

Malgrat les hores baixes per les quals passa ERC després del cop del 28-N, el procés de mobilitzarà 200 intel·lectuals i professionals en els debats que es faran durant un any. Es tracta de reforçar les bases ideològiques que han de resituar ERC en la centralitat quan l'eix del catalanisme polític ha virat amb més claredat que mai cap al sobiranisme.

Mantenir l'estratègia

Defugint la conjuntura que es deriva de la davallada del 28-N, Tresserras i Huguet plantegen seguir situant al mateix nivell l'eix social i el nacional, i es proposen que l'esquerra nacional abandoni la "consigna" (independència, sense més) perquè sigui capaç de fer arribar a la societat de manera clara el model d'estat propi que defensa. Els promotors desvinculen aquest cicle del debat pel congrés d'ERC de la tardor, i busquen que desbordi fins i tot els límits del partit i que s'obri al progressisme que transita cap a l'aposta per un marc estatal propi per al país i per desplegar polítiques socials i d'aprofundiment democràtic.