Catalunya, bressol d'èxits de dues rodes
La indústria de la motocicleta a Catalunya viu dies convulsos. L'anunci del tancament de Derbi suposa una nova sotragada -alguns diuen que la definitiva- per al sector i reobre velles ferides en el que ha estat un dels bressols indiscutibles d'aquesta indústria.
La història de les motos catalanes és la història de petites empreses familiars amb inicis difícils i discrets, però que van ser artífexs de grans èxits tant a les fàbriques com a les pistes de competició. "La història segueix la bandera de quadres", solia dir Paco Bultó, fundador de dues de les grans marques de renom: Montesa i Bultaco. I en el cas de Catalunya així va ser. La indústria va fer-se una gran empesa per la fam de triomfs a les pistes i animada per la intensa competitivitat entre els líders que, curiosament, es concentraven a Catalunya.
Noms propis com els Permanyer, els Bultó, els Giró i els Rabassa són l'exemple d'empresaris que van crear marques de renom internacional com Montesa, Bultaco, Ossa i la mateixa Derbi, que ara marxa cap a Itàlia en mans dels seus propietaris des de fa deu anys, el grup Piaggio.
La primera indústria
El sector de la motocicleta a Catalunya va arrencar amb força durant la postguerra espanyola. En aquella època es comptabilitzaven més d'un centenar de petites fàbriques i tallers arreu del territori. Els primers anys de dictadura franquista, caracteritzada per l'aïllament econòmic, van propiciar l'enfortiment d'aquestes empreses, ja que la moto va esdevenir l'alternativa motriu per a molta gent. Companyies com Mymsa, Narcla, Reddis i Monfort se sumen a les ja prou conegudes Montesa, Ossa i Rieju. Totes van néixer durant aquests anys i, malgrat les dificultats, van tirar endavant començant en molts casos la producció en sèrie gràcies a la bona acceptació dels seus vehicles.
La primera gran crisi que aquest fructífer sector va haver d'afrontar va coincidir amb el naixement d'una altra de les grans indústries amb seu a Catalunya: la Seat i el seu Sis-cents. Segons el president del Museu de la Moto de Bassella, Estanislao Soler, la popularització del Sis-cents va ser "un gran drama per a molts fabricants, que es van veure abocats a la desaparició".
De totes les crisi, però, diuen que en surten oportunitats. En el cas de les dues rodes, la dècada dels 60 també va portar grans alegries entre els fabricants que van sobreviure. La proliferació de les competicions de motociclisme van donar l'oportunitat a les marques catalanes de mostrar al món els seus vehicles, que van acaparar premis a les pistes i van elevar a la categoria de llegendes molts dels seus pilots.
L'al·licient de competir
El vessant de la competició va donar ales a l'enginy de les empreses catalanes. L'exemple més clar del que era aquesta cursa per liderar el sector el trobem en el trident Montesa, Bultaco i Ossa entre les dècades dels 60 i 80.
Totes competien de manera ferotge, principalment a les pistes de trial. El morbo d'aquests enfrontaments es va veure alimentat encara més el 1959 amb el naixement de Bultaco fruit de l'abandó de Montesa per part de Paco Bultó per desavinences amb el seu soci Pere Permanyer.
D'aquest afany d'innovació constant en van sortir èxits com la mítica Montesa Impala, les Bultaco Tralla i Pursang i les Ossa, que ara tornen a fabricar-se a Catalunya després de 25 anys.
Derbi, per la seva banda, triomfava a les pistes de velocitat. La seva especialització en les motocicletes de petita cilindrada li va valer importants reconeixements com a indiscutible campió de velocitat en aquest segment en vàries ocasions.
El drama de la transició
La col·lecció de trofeus, però, no sempre és l'única garantia per mantenir la viabilitat econòmica i no va salvar el sector d'una segona gran crisi que va coincidir amb la Transició i que va suposar la desaparició de grans noms com Bultaco i Ossa.
Segons Soler, la situació política no va jugar a favor de la salvació d'aquestes empreses. "Ningú va moure un dit per salvar-les, ja que totes s'identificaven amb empreses d'arrel burgesa, de gent de dretes i vinculada a l'antic règim, i no els va interessar ajudar-les", assenyala el president del Museu, que lamenta que no es va saber veure llavors tot el que es perdia amb la seva desaparició.
Les que no van morir van acabar en mans estrangeres a la dècada dels 80. Aquest va ser el cas de Montesa amb Honda. El gegant japonès la va salvar de la suspensió de pagaments i actualment encara manté la producció de Montesa a Santa Perpètua de Mogoda. Un altre gran fabricant, Yamaha, va engolir la catalana Sanglas.
Ossa és la única que ha aconseguit ressuscitar i aquest any ven les primeres unitats de la seva nova moto de trial. La marca del trèvol, juntament amb Rieju i la més jove, Gas Gas, conformen l'actual trident català. A totes tres, s'aferra ara el sector per reivindicar que encara té pols i que, malgrat tot, té camp per seguir corrent.
