Alemanya estén la mà ferma Als immigrants
El govern ha activat un pla per millorar la integració de 15 milions de persones amb arrels estrangeres. Alemanya necessita immigració, però amb condicions més estrictes per evitar fracassos anteriors.
Corresponsal a berlín"Bitte schön! Bitte schön! ". Dos quilos de mandarines són oferts a un euro, tres mangos, també, i Bereket Pazari llança a l'aire aquesta exclamació alemanya per reclamar l'atenció dels possibles clients. És tot just, però, un convencionalisme de servei: parla millor el turc que l'alemany i la multitud que l'escolta, també. Al mercat que cada dimarts i divendres s'instal·la al Planufer, a la ribera del Landwehrkanal de Berlín, les escenes acostumen a repetir-se. Dones amb el cap cobert per un mocador islàmic fan la compra majoritàriament sense necessitat d'emprar l'alemany. Prou que les entenen en la seva llengua materna venedors com en Bereket. Ell és el prototip d'homes que "no tenen cap altra funció productiva que vendre verdures i fruites", segons menysprea l'exmembre del Bundesbank Thilo Sarrazin, autor d'un bestseller (1,2 milions de còpies venudes) titulat Alemanya se suprimeix .
Al mercat turc ningú no té gaires ganes de parlar d'un exbanquer que insisteix que els immigrants, pels seus "baixos nivells d'educació i alt índex de natalitat", són una mala peça al teler per al país. Integrar-se, altrament, no és sinó un procés bilateral no gens fàcil. Sovint les dificultats diàries i la consciència de ser foraster et priven de la confiança per relacionar-te socialment i aprendre un nou idioma. I com a mostra, la Cemile, que als seus 27 anys, i ja amb dos fills, en fa sis que va arribar a Alemanya procedent d'Anatòlia amb el seu marit, precisament venedor de fruita. La Cemile tot just cursa el segon nivell d'alemany en una acadèmia. Li fa certa vergonya admetre que no el parla bé, però no el necessita per al dia a dia.
A Alemanya, segons l'Oficina Federal d'Estadística, resideixen poc menys de tres milions de persones amb arrels turques. A Berlín en són més de 175.000 i representen, efectivament, el grup de població més nombrós. També a nivell federal, els turcs són el col·lectiu més gran (24,8%) entre els 15 milions de persones amb un rerefons migratori que poblen Alemanya.
A Berlín, un 34% de la població al districte de Friedrichshain-Kreuzberg té arrels estrangeres, un percentatge que puja al 39,7% al barri de Neukölln, on viu la Cemile i on, per cert, Sarrazin projecta la majoria de les seves teories. És cert que en aquesta zona el 90% dels escolars de primària poden arribar a ser fills d'immigrants i que hi ha blocs de pisos en què entre dos terços i tres quarts dels residents viuen dels subsidis d'atur. No són pocs els alemanys d'origen que han denunciat cert mòbing social o escolar en aquest districte o en altres de Berlín.
Alemanys amenaçats
A finals del 2010 va transcendir, per exemple, que al barri de Schöneberg, concretament al col·legi Gustav-Langenscheidt, en què el 80% dels alumnes provenen de famílies estrangeres, els pocs estudiants alemanys i alguns professors eren insultats com a jueus o nazis indistintament, quan no menyspreats com a "devoradors de porcs".
Certament en diverses zones d'Alemanya hi ha societats paral·leles, móns tancats rere pisos nans i una inexcusable antena parabòlica. No es poden passar per alt els problemes de convivència social descrits per Sarrazin, però tampoc el seu error de ficar tots els immigrants al mateix sac. Ni tan sols tots els turcs són iguals, ni molt menys tots el musulmans són pastats. Així ho recorda un dels cantants de rap més famosos d'Alemanya, Massiv, que ha adreçat una dura cançó a un dels experts en programes de multiculturalitat, el regidor de Neukölln, Heinz Buschkowsky: "L'enemic més gran per a una política raonable d'integració és la ignorància. Per exemple, entre els alauites, la igualtat de gènere, l'educació i la condemna a la violència són principis importants de la vida".
La resposta a Serrazin
Les tesis islamòfobes del llibre de Sarrazin estan àmpliament rebatudes també des d'investigacions acadèmiques, com la dirigida per la Universitat Humboldt, que ha demostrat que, per bé que l'exbanquer postula que hi ha un increment de l'ús del vel islàmic en les dones, el cert és que decreix. També és imprecisa l'afirmació de Sarrazin que àrabs i turcs són responsables del 20% dels delictes violents a Berlín; la xifra manejada per la policia és del 8,7%.
Les recents estadístiques comunicades pel govern alemany, a més, trenquen el temor esbombat per l'exbanquer que la població musulmana creix a passos agegantats. Al contrari, decreix. A Alemanya són més els residents que abandonen el país que no pas els emigrants que hi arriben. Paradigmàtic és el cas de Berlín: el 2009 els estrangers que van fixar residència a la capital van ser 53.306, i els que en van marxar, 61.142.
En un moment en què la islamofòbia s'ha convertit en bestseller i que també hi ha estadístiques que alerten del creixement de la xenofòbia (segons la Fundació Friedrich-Ebert, més del 30% de la població està d'acord amb l'opinió que "els estrangers vénen per treure profit de l'estat social"), Alemanya no és tan atractiva per a la immigració. Mal símptoma per a la locomotora d'Europa, que necessita mig milió de treballadors estrangers a l'any per mantenir la seva prosperitat.
"No podem redreçar en poc temps el que s'ha fet malament durant 30-40 anys", remarca la cancellera Angela Merkel, que la passada tardor es va afanyar a rectificar una frase seva lapidària: "La societat multicultural ha fracassat absolutament". "Em referia a la idea que va existir durant molt temps que no s'havia de fer res per la integració, sinó que hi havia prou amb deixar que la gent convisqués per aconseguir-la", va matisar.
Fins ara Alemanya ha estat força inconsistent en política d'immigració, però a finals del 2010 es va posar sobre la taula un pla nacional d'acció per pal·liar els dèficits d'educació i integració que acusen els immigrants del país. La mateixa Merkel apunta que "hi ha el doble de fracàs escolar amb nens de famílies d'immigrants", així que no és gens d'estranyar que la cancellera emfatitzi que la clau més important per millorar la integració dels immigrants sigui "educació, educació i educació".
Els experts advoquen per promoure la formació de més professors amb arrels estrangeres. De fet, Merkel reclama: "Segur que també hi ajudaria que tinguéssim més immigrants entre la policia, les oficines de protecció de menors i altres autoritats". Però en la pràctica, el fet és que les persones amb cognoms turcs han d'enviar de promig fins a vuit cops més de currículums per trobar feina. I a l'hora de buscar pisos, també tenen més dificultats.
D'històries dures n'hi ha moltes entre els immigrants, també d'èxit. Com testimonia l'Aysal, una prototípica filla de Gastarbeiter que va arribar als anys 70 procedent de Turquia. Fins que no va ser escolaritzada no va aprendre l'alemany i ja adolescent va lluitar contra les idees dels seus pares per continuar estudiant. "Somio amb una societat en què els orígens de la gent no jugui cap paper", conclou l'Aysal, mentre en el mercat turc algú continua cridant: " Bitte schön, Bitte schön ".