Publicitat encoberta
Fer un article sobre un bar, sobre un restaurant. Mau. Sembla que t'hi guanyis la vida. Sobre un llibre, és diferent. Pots fer un article sobre un llibre i semblaràs un ésser amoïnat per la cultura, etcètera. Pots parlar de l'últim llibre del presentador del programa Reaccions sonores que quedes com una reina, però no pots parlar de què s'hi ven, a l'interior d'El Corte Inglés, perquè fas publicitat. El cas és que aquest voldria ser un article publicitari. Per a mi és molt important que els establiments que m'agraden tinguin clients, perquè així no plegaran i jo hi podré anar sempre que vulgui. I obriran sucursals i més sucursals.
El Dry Martini. Al carrer Aribau cantonada Còrsega (Besòs, muntanya). No s'equivoquin: al carrer Aribau cantonada Còrsega (Llobregat, mar) hi ha el Harry's, una altra digníssima cocteleria. I al mateix carrer, Aribau amb Mallorca (Llobregat, mar), n'hi ha una altra, ben bona, també: l'Ideal.
El Dry Martini ha obert una mena de sucursal allà al costat. La gràcia de la sucursal és que vol ser una mena de taller. Un lloc on l'ésser neòfit pot demanar als cambrers que li ensenyin a fer còctels. Però si només fos això, jo no hi posaria els peus. A mi m'agrada ser en un bar on pugui tenir la sensació que els altres clients saben el que demanen. Però, amics lectors, en aquest -diguem-ne així- nou espai del digne bàrman Javier de las Muelas hi passa una cosa extraordinària. Que la barra està habilitada perquè els clients hi puguin passar al darrere i fer un còctel (un gintònic, per exemple) als amics que els acompanyen. Avui hi he estat. He fet negronis i bloody marys per als meus amics en una barra professional, amb licors de qualitat i un cambrer que, si ho necessites, et dóna suport logístic. Fa uns mesos, jo era una clàssica del còctel. Bevia dry martini, negroni, manhattan, mojito, caipirinha o singapur sling. Però no m'agradaven les collonades. Em semblava difícil que qualsevol invent nou superés el gimlet, l'stinger, el dostoievski. Però reconec que el mojito amb wasabi és espectacular. I que també ho és el dry martini madràs, amb pebre de madràs.
Diu que aquesta barra també serveix perquè les persones que ho vulguin puguin aprendre a fer còctels amb l'ajuda d'un bàrman professional. Quina meravella. I quina meravella que la idea es posés de moda i també s'implantés a tots els bars i restaurants de Catalunya. Entres en un bar, demanes pa amb tomàquet i et posen un tros de pa pintat amb tomàquet ratllat (mitjançant pinzell). Tu et col·loques al darrere de la barra i dius: "No pateixin. Ja em preparo jo el pa amb tomàquet". Que vas a un restaurant on t'ofereixen mesclum d'enciams i en realitat són enciams de bossa? Saltes al darrere de la barra i dius: "No pateixin. Ja els rento jo l'enciam i fins i tot els el centrifugo". Que et fan crema de Sant Josep sense cremar? No pateixin. Ja els la cremo jo. I així fins a l'infinit. Déu meu, quin plaer.
