Et felicito, fill
La capacitat de la llengua per sorprendre'ns és infinita. Quan sembla saturada d'estructures, significats i un bon assortit de renecs, un petit miracle fruit de l'atzar i d'un rampell d'inspiració fa néixer una nova expressió. Un dia, algú aclaparat per les circumstàncies, mirant al cel va exclamar per primer cop: "Déu n'hi do!" Algú altre, davant la desgràcia, va remugar "Ai las!" abans que ningú. Com l'alumne pioner a blindar-se de les ofenses amb l'infal·lible "Rebota i a la teva cara explota".
No tothom té la sort d'assistir al naixement d'una expressió popular i per això els oients del programa de ràdio La segona hora (RAC 1) som privilegiats. Farà vora any i mig, en el transcurs d'una entrevista telefònica, una encantadora mestressa de la Cerdanya va lloar la tasca de Pep Guardiola com a entrenador blaugrana adreçant-li ben convençuda un "Et felicito, fill!" Automàticament l'equip del programa, amb la complicitat dels oients, va convertir aquella expressió d'enhorabona sincera en la felicitació irònica per excel·lència.
En aquests mesos s'ha escampat, i s'ha convertit en lema de l'estat d'ànim, el tarannà i el sentit de l'humor agredolç d'un col·lectiu ben heterogeni. Des d'un nyap domèstic fins a les declaracions extemporànies d'un polític mereixen un "Et felicito, fill!" L'etiqueta #etfelicitofill és un fenomen massiu a Twitter, sempre al top ten de les piulades catalanes. I la web www.etfelicitofill.cat va plena d'estultícia humana amb representants il·lustres com l'home que ha trigat tres anys a trobar lloc per aparcar el cotxe. L'expressió ha transcendit el programa de què va sorgir i s'utilitza sense conèixer-ne l'origen. Una gran notícia! La nostra llengua és viva, amb noves expressions que no sabem d'on vénen però sí cap on van. Felicitem-nos-en, fills!
