L'EDITORIAL

Els tecnòcrates no calmen els mercats, però el 20-N tampoc

2 min

Espanya va tornar ahir a col·locar-se en el punt de mira d'uns mercats nerviosos que ni amb governants tecnòcrates a Itàlia i Grècia veuen encara esvaïda la incertesa al voltant de l'euro. Durant l'última etapa d'aquesta tempesta, els analistes havien començat a fer una fina distinció entre el cas espanyol i la resta per la fermesa amb què ha defensat l'austeritat el govern Zapatero des del seu gir del 2010.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

A diferència del que ha passat amb Iorgos Papandreu i amb Silvio Berlusconi, a Espanya els mercats no poden provocar més terratrèmols polítics: ja van tenir el seu pes en l'avançament electoral anunciat a les portes d'un agost en què el cost que va pagar Espanya per finançar-se es va disparar. Ahir, però, l'escalada de la prima de risc del deute espanyol respecte a l'alemany, considerat el més segur pels inversors, va assolir el nivell més alt des que existeix l'euro. I com més cara costa la factura del deute, pitjor per a qui ha de sanejar els comptes.

Els nous atacs dels mercats es produeixen en una setmana clau. Primer, perquè el Tresor té previst efectuar dues emissions per un valor de fins a 7.500 milions d'euros, i cal veure com hi reaccionen els inversors (ahir en va fer una Itàlia i el cost va batre rècords). I diumenge, esclar, ve el 20-N. Mariano Rajoy proclama que el 21-N la prima de risc espanyola baixarà per una qüestió de confiança. Però els inversors ja tenen en compte que totes les enquestes donen per feta la victòria del PP. I no ajuda a la confiança que Rajoy defensi la disciplina fiscal mentre fa promeses que no diu com pagarà: menys impostos a l'estalvi -suposaran menys recaptació per a les arques públiques-, actualització de les pensions -implicarà més despesa- i protegir la sanitat i l'ensenyament públics. El creixement no l'ajudarà: la recessió és un perill real. I Brussel·les, igual que el Banc d'Espanya, ha alertat que el dèficit del 2011 no podrà rebaixar-se al 6% del PIB.

stats