UN TAST DE CATALÀ

Per què no és bo esmerçar-s'hi

i Albert Pla Nualart
27/01/2012
1 min

Fa 25 anys, poc després de començar a fer de lingüista en un diari, vaig descobrir horroritzat que feien servir ensarronada per traduir encerrona i podien titular, per exemple: "El Barça tem una ensarronada a la pista del Maccabi".

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Estaven molt contents de la seva troballa i quan els vaig dir que ensarronada , ni per sentit ni per registre, volia dir encerrona , que n'havien de dir trampa , parany o emboscada , s'ho van prendre malament.

La semblança formal amb un mot d'una altra llengua crea falsos amics que, en algun cas, fins i tot acabem integrant. D'entrada, però, és lògic que ens hi resistim, sobretot si confonen i barregen significats.

En casos com runes per ruïnes o desvetllar per desvelar , l'usuari fa sinònimes paraules que no ho són perquè creu que dient la que és més diferent del castellà parla millor.

En d'altres, com ensarronada, aprofita la semblança formal amb un mot castellà per donar-li el mateix sentit, sobreposant-lo al sentit que sí que té.

Teresa M. Castanyer, lingüista de TV3, em facilita un magnífic exemple d'aquest últim cas: esmerçar-se . Quan diem que ens esmercem a fer una cosa volent dir que la fem mirant-nos-hi molt, tant pel significat com per l'ús pronominal calquem el verb castellà esmerarse .

Esmerçar només vol dir dedicar , invertir . Podem esmerçar esforços en una causa, però quan n'esmercem a parlar tan bé que arribem a dir que ens hi esmercem , caiem en un castellanisme que no per subtil és menys corrosiu.

stats