El professor Tornassol al timó
El mascaró de proa de la crisi catalana és aquest savi despistat mirant documents amb les ulleres damunt les celles i els cabells esborrifats. Els mira amb una intensitat violenta, com si no donés crèdit al que veu. "On són els calés? Estem arruïnats!" I fa una cara que de tan greu és còmica. La de l'heroi de Berlanga que ha de demanar sacrificis a la família i no sap com posar-s'hi.
Gasta un català de ieisme amb quelcom , de que poc neutre i on omnipresent. Més col·loquial que tècnic. Més partidari de la llei de l'embut que de lleis de noms impronunciables. Un català tan didàctic com poc fluid.
Té la veu una mica cavernosa i li costa trobar les paraules. No és de lletres: és un economista matemàtic. Mentre les busca, allarga les vocals com xiclets i fa sorolls guturals de tradició pujoliana. Dret, agita els braços. Assegut, acota el cap i mira a un punt de la taula.
El veus prou genial per mocar-se i després netejar-se les ulleres. Tens la impressió que va sempre cansat. Viure amb passió el que fa i no desendollar-se'n el fa estar tan als núvols com el Tornassol.
Mas-Colell ens mereix respecte encara que només sigui perquè, sent una eminència i sortint-li la feina per les orelles, agafa el timó de la nau en plena maltempsada. Veure'l et crea la il·lusió que no tots els polítics es mouen pel poder i, almenys en algun cas, allò del govern dels millors eren més que paraules.
