El pitjor de tot és que no els fa ni vergonya

Zapatero i Rajoy van necessitar intèrprets per mantenir una conversa mínima amb Hillary Clinton. Quan vaig veure al blog de l'Albert Cuesta les dues imatges (que hem posat juntes a la pàgina 6 perquè passin a la història) em vaig posar vermell. Hi ha tres capes de mediocritat: la primera és pel que no saps, la segona és si renuncies a saber-ho tot i que ho necessites, i la tercera és quan ni tan sols t'adones de com fas el ridícul amb aquest desconeixement. Zapatero deixarà la presidència sense haver-se molestat a poder defensar-se en res que no sigui el castellà i Rajoy és a punt d'entrar-hi en condicions semblants. I els és ben igual, perquè si no farien classes, s'espavilarien com qualsevol cambrer a la costa, o dissimularien fent que la foto oficial fos sense els traductors. I res de res. No pateixo gens per Hillary Clinton, que també hauria de conèixer el segon idioma més parlat al seu país. El que em preocupa és que uns governants que no saben ni parlar del temps i de com n'és de bona la paella en anglès són del tot negats per llegir premsa internacional, no poden consultar fonts directament, no participen en cap negociació europea, no entenen el món, i es van empetitint. L'exemple és nefast: pots presidir Espanya sense una preparació mínima. Fixeu-vos si n'és, de trist, que fan quedar Aznar com el president espanyol més obert, preparat i cosmopolita.