Un acord perquè el català sigui negoci també als cinemes
L'acord firmat entre la conselleria de Cultura, el Gremi d'Empresaris del Cinema i la Federació de Distribuïdores (Fedicine) ha de servir per demostrar que a la pantalla gran el català també pot ser negoci. Si la llengua s'ha anat normalitzant en sectors com el teatre, la ràdio i la premsa, res no hauria d'impedir que també ho faci a les sales de cinema. L'èxit de pel·lícules com Pa negre - una producció per la qual la conselleria va fer una forta i exitosa aposta financera- ho demostra i sens dubte deu haver ajudat a arribar a l'acord. Igual com també hi ha ajudat el fet de disposar d'una llei aprovada amb un ampli suport al Parlament. El conseller Ferran Mascarell, doncs, ha pogut negociar des d'una posició de força: la força de la legalitat i la força d'un mercat cultural i d'una societat on el català va conquerint nous espais de forma lenta però constant.
Exhibidors i majors van fer un tour de force amb l'anterior Govern en una lluita de la qual ningú va sortir guanyador. L'únic perdedor va ser, llavors, el públic, el país. Ara, davant els fets consumats de la llei, davant l'evolució del mercat i davant l'existència d'un nou interlocutor governamental, han mogut peça perquè finalment han cregut que hi tenien més a guanyar que a perdre. Al capdavall, l'assistència a les sales no deixa de baixar i el català, més que un problema, pot ser una oportunitat de recuperar terreny perdut, de connectar millor amb una societat que és plural i que no fa de l'idioma un problema.
Com va dir ahir el president Artur Mas, l'acord és un primer pas per avançar en el compliment ple d'una llei que aspira a una oferta igualitària en el terreny idiomàtic. Un primer pas que, si funciona, haurà d'acabar en la normalitat de veure com el doblatge ja no va a càrrec del Govern. Un primer pas que en cap cas no ha de diluir-se en el temps, com ha passat històricament amb altres acords similars. I un primer pas que ha de comptar amb una resposta favorable del públic.
