Vicenç Navarro: L'altra manera de sortir del pou
Té faccions severes i allargades i, entre ressentit i escaldat, tracta amb desdeny altiu uns mitjans que veu venuts al capital. Pròxim en idees a Arcadi Oliveres, està lluny de la seva humil afabilitat. Diu que no el deixen sortir enlloc pe rò tampoc no ho facilita gens.
El seu barceloní dels 60 -quan Franco el va forçar a l'exili- està ple d'oclusives explosives de 35 anys d'anglès professoral a Baltimore.
Vol sortir del pou contradient en tot el "dogma neoliberal": augmentant la despesa social a través d'una reforma fiscal que fes pagar als que s'han forrat en les vaques grasses el mateix que paguen a Suècia.
El govern, afirma, no recapta la riquesa, la deixa en mans dels més rics, i això l'obliga a reduir el dè ficit re tallant drets socials. Que no gasti estanca una economia ja frenada per l'endeutament de les famílies i estronca una font de llocs de treball.
En la reforma de la carta magna hi veu un atac a l'estat del benestar i, com que no era al programa del PP ni del PSOE , diu que cal un referèndum per evitar augmentar encara més la distància governats-governants.
I si més que retratar-lo resumeixo què pensa és per equilibrar la constant presència als mitjans dels que proclamen tot el contrari. Potser ell viu sobre un terròs i la raó la tenen els que eliminen l'impost de successions i tanquen CAPs. Però com diuen a Baltimore: "It's good to get a second opinion".