Traducció

És una gran veritat que el traductor viu condemnat a trair.És tant així que, si en el pas d'una llengua a una altra no es perd res, o bé és un text hipertècnic o una de les llengües no té cap personalitat.

El traductor recrea perquè no es limita a buscar equivalències sinó que intenta reproduir l'impacte que causa en els lectors el text original. És una feina que demana temps, perquè les presses porten als calcs: aquells usos estranys en la llengua d'arribada que només tenen sentit si tens al cap la de sortida.

Com més mecànica és la traducció, més erosiona identitat. Com més consumim productes traduïts d'una altra llengua, més deixem que ens colonitzi. Una muntanya de merry Christmas i feliz Navidad fan que enguany l'ajuntament de la capital del país ens desitgi feliç Barcelona.

Però el més important és que es mantingui invisible, que sintonitzi tan bé amb el to i l'estil de l'autor que ens creï la il·lusió que és la seva veu la que ens parla. No pot ser mai bon traductor qui menysprea l'original i decideix millorar-lo.

Traduir és crear a l'ombra d'un escriptor i ajupir-te on ell s'ajup perquè el teu perfil no sobresurti: trobar l'equilibri entre ser fidel -dir el mateix que diu l'original- i transparent -dir-ho com si s'hagués escrit en la llengua d'arribada.

I això, que és difícil en qualsevol llengua, passa a ser funambulisme quan traduïm del castellà al català. Però els riscos que l'autor vol assumir, el traductor no és ningú per esquivar-los, per molt que cregui que se la fotrà.