Suburbi

Entenem per suburbi un barri perifèric. Però un barri que està con notat negativament: amb gent humil i edificis lletjos. En llatí la paraula ho deixa clar: suburbs vol dir, literalment, sota la ciutat . La ciutat es feia en un turó i el suburbi quedava sota, fora de la muralla.

L'urbanisme anglosaxó, amb un downtown col·lapsat, els ha convertit en àrees residencials: carrers amb casetes iguals i jardinet per a classes mitjanes.

Però el mot reté un sentit negatiu. I és que el que oposa suburbi a ciutat o a poble no és que sigui perifèric, el tipus de casa o el nivell de vida sinó, sobretot, l'absència de societat civil. Ho poden ser barris nous de trinca al mateix centre d'una ciutat.

Suburbi és una suma d'individus que viuen a prop sense fer mai res junts. Separats per unes barreres de confort, van amunt i avall en un tanc que en diuen totterreny .

Si l'urbanisme de ciutats i pobles aboca la gent a conviure, el d'un suburbi, incloent-hi les urbanitzacions reconvertides en primera residència, aïlla en la perniciosa autosuficiència que mata la vida social i desarrela de la tradició. Els únics veïns de l'home suburbà no viuen allà: són els concursants dels reality shows .

La degradació de la democràcia és inseparable d'una suburbialització que arrenca el teixit social i fa dels ciutadans residents. Restaurar-la exigeix urbanitzar suburbis.

Calen clavegueres, escoles, mercats i transport públic, però cal, sobretot, deixar de teleresoldre la vida perquè ningú es pugui escapar de fer de ciutadà.