Sobirania
En sentit etimològic, vol dir "el que està per sobre de tot", però a efectes pràctics ha donat nom al poder que permet a un estat poder manar internament com a instància suprema sent alhora independent dels altres estats.
De Rousseau ençà admetem que la sobirania la té el poble, que a través del sufragi universal expressa una voluntat general a la qual s'obliga a obeir perquè està formada per dosis sobiranes idèntiques de cada ciutadà.
Tots aquests principis Europa els haurà d'ignorar si vol que l'euro sobrevisqui. Com que ha arribat a la moneda única sense haver deixat de ser un club d'estats, ara no pot deixar que un estat mani a casa seva ni que la voluntat general decideixi res.
Les conseqüències d'haver unit econòmicament el que no sabem convertir en unió política -de posar el carro davant dels bous- és que les decisions que ens sotraguejaran la vida les acabaran prenent polítics a qui no podem votar.
A escala mundial, passa el mateix: hem fet global l'economia mantenint com a hipotètic govern del món una patètica pantomima.
L'estúpida obediència al dogma neoliberal que ens prometia que ens faria rics si deixàvem fer i desfer a la cobdícia, és aquest amarg despertar: votem persones sotmeses a un monstre que ningú vota, els mercats.
El que avui desprestigia la política és aquesta desaparició en combat de la sobirania. ¿A qui voleu que engresqui un programa electoral quan algú que, en el millor dels casos, voten altres, te'l pot reescriure de dalt a baix?
