Santiago Niño Becerra: La fruïció de predir el desastre

Amb cara de predicador del Far West i nom que se t'enganxa, no para de recordar que "lo pitjor no ha arribat". Haver publicat el que altres veien però callaven en part per seny i en part per covardia, ara li dóna carta blanca per abocar negres especulacions als mitjans. L'acusen de Cassandra, però el seu do profètic, lluny de ser una font de frustració, li dóna sucosos beneficis.

Barreja de neocon i astròleg, un dogmàtic determinisme fa que no vegi culpes enlloc. Poc podem fer, pobres de nosaltres, si estem ficats en un cicle que, cada X anys, esgota un model i n'enceta un altre.

Sobta i repugna que sigui al·lèrgic al més petit raig d'esperança. La seva fòbia a la llum només és comparable a la que sent per la política.

Ell gestionaria un país com la General Motors. Entreveu un paradís dominat per tècnics que optimitzant la producció deixaran les masses desvagades i malvivint de subsidis.

És el missatge desmoralitzador que nega que siguem amos del nostre destí. El que fa inútil l'esforç i obre la porta al plaer morbós d'esperar, de braços plegats, la catàstrofe que ens iguala en la misèria.

Encara que tingués raó, em nego a pensar com pensa, perquè no ajuda a viure ni empeny a la noblesa, perquè paralitza en un malson hostil i fred. Només ens farem millors somiant futurs més humans. Si el meu destí és anar a l'infern vull saber-ho quan hi entri.