Redistribució

L'historiador d'un futur més humà -si mai arriba-, quan estudiï l'actual model de societat, haurà d'esforçar-se molt per entendre que acumular riquesa fos legítim i despertés admiració. Sospito que ho trobarà tan bàrbar com ara ens ho pot semblar que tenir esclaus fos legal i respectable.

Si és profundament injust que uns neixin opulents i d'altres miserables, per què no fem lleis que garanteixin una equitat estructural? Tenim una fiscalitat que hi apunta tímidament, però la seva patètica impotència és a l'arrel de l'actual crisi.

Quan els diners van de punta a punta de món en dècimes de segon, el sistema fiscal d'un estat, per redistributiu que sigui, fa poc més que prendre'n als cada dia més pobres per donar-ne als pobres de solemnitat, mentre els que neden en abundància s'enfumen del mort i de qui el vetlla.

El desmantellament de l'estat del benestar és la conseqüència final d'una ideologia que, sota la disfressa de liberal, s'ha dedicat a boicotejar sistemàticament qualsevol intent d'evitar que els diners s'amunteguin en unes poques mans.

Els famosos i sinistres mercats són grans bosses de capital que troben mil maneres d'esquivar el fisc. I sembla que caldrà que sentim en pròpia pell que el seu paradís és el nostre infern, perquè ens comencem a preguntar si acumular riquesa és compatible no ja amb la justícia sinó amb la mateixa democràcia.

Si llavors fem aixecar la mà als que troben que no ho és, podrem saber finalment quants polítics d'esquerra ens queden.