Promiscuïtat

Ve del llatí promiscere, que significa barreja de manera indiscriminada. Si en el sentit etimològic, provoca caos i desordre; en el sexual, si no es vigila molt, facilita l'expansió de pandèmies com la sida.

Aquest últim sentit, que és el primer que ve al cap, és prou modern perquè ni el Fabra ni l'Alcover-Moll no el recullin. Sí que recullen, en canvi, promiscuar, que vol dir menjar carn i peix en un mateix àpat en dies d'abstinència.

El pecat de la carn, doncs, en un sentit ampli, hi està molt associat, com ho estan els judicis morals d'una societat que entén com a sexe ideal les relacions amb compromís.

La seva diferent valoració, segons la practiqui l'home o la dona, és un tret persistent del masclisme i arrela en creences vinculades al culte als morts que exigien saber qui era el pare de la criatura.

I la millor prova és que, a les enquestes, els homes diuen haver tingut més parelles sexuals que les dones, amb una excepció: Nova Zelanda, on les dones afirmen tenir-ne 20 de mitjana i els homes 17.

Des del Maig Francès s'associa a alliberament i aplicada amb mesura ha permès anar a viure amb algú sabent millor qui és i evita repressions patològiques. Però, igual que les drogues, el seu ús sistemàtic pot crear addicció.

Clarament situada en la intersecció entre biologia i cultura, com a animals millora l'espècie, però com a persones propicia una ruptura del vincle sexe-amor que, portada fins a les últimes conseqüències, és socialment corrosiva.