Predestinació

En el seu sentit teològic, neix de l'aparent incompatibilitat entre l'omnipotència divina i la llibertat humana.

L'explicació d'aquesta paradoxa va donar peu a diverses heretgies i, en l'origen de la Reforma, va enfrontar Erasme amb Luter.

Erasme veia tirànic i cruel que Déu ens castigués per pecats que ens forçava a cometre. I concloïa que, encara que pogués, triava lliurement no interferir en la nostra voluntat.

Luter creia que no som lliures per triar entre el bé i el mal perquè ens domina el pecat. Déu és l'únic que ens pot salvar.

I Calví, seguidor seu, anava més enllà assegurant que Déu ja té triats els que se salvaran, cosa que força els calvinistes a treballar de valent perquè veuen en la prosperitat un signe d'estar entre els elegits.

Això explica, segons Max Weber, que el capitalisme neixi i triomfi en països protestants, i és el que potser ara predestina els PIGS (amb una I que val per a Itàlia i per a Irlanda) a estar entre els condemnats.

I algú dirà: ¿no és més responsable qui creu que la salvació depèn d'ell mateix? No, li contestaria Weber, si viu convençut que obeint l'Església catòlica la té assegurada, fins i tot si només es confessa abans de morir.

Per molt que ara no hi creguem, aquest substrat religiós ens amara culturalment i, sobretot, èticament. Per ser més europeus no cal creure en l'absurda predestinació, només cal que tinguem clar que la salvació -en aquest cas econòmica- no depèn de màgics intermediaris ni de la grossa de Nadal.