Poderosa Afrodita
Paga amb una afonia permanent el privilegi d'haver estat massa anys fent callar a tothom. Pensa ràpid, té arguments i els etziba amb espinguet de peixatera. Té un parlar tan personal que diries que enrahola .
És el deus ex machina que al final d'un debat ens diu qui té raó i qui l'ha cagat. Surt de trascantó, com un revingut i resplendent arcàngel, i llança a les tenebres de l'infern les miserables criatures que han gosat dir el que no toca.
No pot dissimular el somriure del que està convençut que està bo. I el desig que veu en ulls que la miren amb més por que goig, realment va existir. La noia clara i vibrant de la universitat dels 70 trencava cors. I no és cap llegenda que excités libidos entre madurs polítics de la jove democràcia. Però la vanitat l'ha convertit en una senyora enjoiada de mitges de reixeta i escot perfumat. La progre que dormia a terra a Canet és ara una Pilar que, com la Urbano, s'apunta voluntària a fer biografies de reis i sants.
Des de Mary Santpere cap pubilla catalana havia fet bolos per les Espanyes trepitjant tan fort. Als platós dels canals privats, blinda raons de pes amb xuleria mesetària i és més indestructible que el Robocop. Arribes a patir pel fatxa decrèpit que no calla. No sap, l'infeliç, que la nostra poderosa Afrodita el podria fulminar amb un " ¡Pechos fuera! "
Apuntava a Pasionaria i ha acabat en barreja de Belén Esteban i Oriana Fallaci.