Poder

En sentit polític, és la capacitat de prendre decisions que alteren la vida d'altres sense que aquests altres hi puguin fer res. I sempre és il·legítim quan no és ac cidental, quan qui l'exerceix té la voluntat de diluir o eliminar les limitacions que imposa tenir en compte l'opinió d'adults re sponsables que en resulten afectats.

Entès en aquest últim sentit, és desastrós per insensible i arbitrari, perquè comet errors garrafals. És humiliant perquè crea ciutadans de primera i de segona. Però és pervers -i d'això no en som mai prou conscients- perquè per arribar-hi cal imposar-se en una cursa d'obstacles que, inevitablement, deshumanitza a qui els supera.

Les oposicions al poder van suspenent els candidats més persones, perquè tenir el més petit escrúpol resta punts. Poder i corrupció són sinònims perquè qui és honest no es pot sentir còmode en la impunitat.

Ningú mereix arribar al poder però menys que ningú el que ho donaria tot per tenir-lo.

L'enemic del poder il·legítim és la democràcia. I si la volem no és només per una qüestió de justícia o equitat. També perquè és l'única manera de tenir persones sanes en llocs de responsabilitat. Si avui els psicòpates arriben a caps d'estat és perquè el seu càrrec està ple de poder il·legítim.

Cada inhibició enforteix el poder. Ca da implicació l'afebleix. Quan re nunciem a influir en afers que ens concerneixen, deixem un espai buit que ocuparan, lluitant amb ungles i dents, els que no pateixen gens pel nostre bé.