Ortodòxia

És l'adhesió a la doctrina establerta en qualsevol camp del saber i, més concretament, del saber que ho relliga tot: la religió. Partint de la creença que en un punt del passat hi va haver una revelació divina, l'ortodox fa el que pot per mantenir-s'hi fidel de la manera més escrupolosa, és a dir, literalment.

Com al mite de la Torre de Babel, l'ortodòxia veu en la diversitat una desviació d'una unitat primigènia.

Però l'estudi de la història mostra el contrari: solem partir de diverses doctrines, de les quals una ortodòxia posterior, que sol anar lligada a un fort poder polític, en tria una i titlla d'herètiques les altres.

És del tot impossible reconciliar l'ortodòxia estricta amb la modernitat, perquè la primera manté la mirada fixa en un passat mític on hi ha capturada la Veritat, mentre que la segona, confiant en la ciència, dóna respostes provisionals, convençuda que cap certesa pot ser mai definitiva.

L'ortodòxia és, de fet, una mena de resposta neuròtica al vertigen que provoca el relativisme: la sensació que tot és discutible i no ens podem agafar a res. Té tanta fòbia a aquest desconcert que renuncia a créixer guiada per l'espurna de veritat que tots portem a dintre.

Com a occidentals escèptics, ens creiem que ja l'hem deixat enrere, però els nostres valors essencials són molt mimètics i reflecteixen un alt grau de pensament únic.

Creure que no hi ha cap alternativa vàlida a la doctrina neoliberal no apel·la a un passat mític, però com a ortodòxia pot ser tan nociva com les altres.