Empar Moliner: La Mrs Hyde de la Mary Poppins
Tot i el seu passat cabareter, és la nostra mediàtica més circense. Fa triples salts sense xarxa i triomfa com a contorsionista que allibera nervis cargolant-se.
Amb un nas vermell, es confondria amb la Pepa Plana. Li brillen els ulls com a Jaimito quan és tard per tapar-li la boca. Té incontinència d'enginy i si no el deixés anar se'l faria a sobre.
Parla amb nervis, com tement que la interrompran. Repeteix paraules com qui t'agafa el braç. I amb alguns girs arcaïtzants hi posa la ironia.
Llepa el personal i, en el moment que s'estarrufa, li penja la llufa. Una barreja d'àcids de la boja joventut l'ha condemnat a veure els motivats pel costat més patètic. Davant les dones que alleten en grup al parc hi posa un vagabund fent-se una palla. És com la Mrs Hyde de la Mary Poppins.
Aspira a bufó de la cort ben pagat que riu per sota el nas del seu rei. I si li queda ràbia l'aboca als llibres.
Punxa globus de felicitat inflats amb aire d'anuncis, i ens refrega pels morros que els que tenen barra lliure de daiquiris a la piscina caribenya no solen ser gaire més feliços que els que malviuen a uns quants metres.
No per això renuncia als còctels ni als bons vins. I t'explica el seu últim descobriment enològic amb la sobreexcitació de qui ha trobat la clau del paradís. No sé quan fa vacances: surt a tot arreu. Tractant-se d'ella, ho diré amb poca correcció política: o té negres treballant o treballa com una negra.
