Monarquia

La seva essència històrica són els privilegis.L'elecció baixa de Déu i fa del tot inqüestionable la idoneïtat del designat per més que el limitat judici humà no hi vegi cap dels atributs que haurien d'adornar un líder.

L'anomenada monarquia constitucionalés un intent de fer compatible aquesta casposa romanalla de l'Antic Règim amb la democràcia, i aspira a ser legítima afirmant que s'ha buidat de poder i ja només té prestigi.

Diuen que la necessitem perquè som com nens que encara creuen en el país on de nit plou suaument i de dia brilla el sol sota el regnat d'un monarca noble i just que estima els seus súbdits.

Volem reis com si fossin escuts, invulnerables a les febleses humanes. Sempre a punt per sortir engalanats a rebre mandataris i fer discursos plens de tòpics i bones intencions.

Però aquest format de rei calcomania hauria de comportar moltes servituds. La primera i més important: tenir en constant observació la seva riquesa personal, és a dir, saber d'on ve i com ha crescut.

Poder fer negocis amb l'avantatge que dóna el càrrec de rei s'assembla massa a donar l'ocasió que fa el lladre. Estar privat del dret de vot no pot ser l'únic sacrifici que compensi tants privilegis. Constitucional no sembla compatible amb fortuna personal opaca.

Urdangarin s'ha presumptament forrat valent-se del fet que pertany a la família reial, però cal molta més transparència per estar segurs que no s'ha limitat a imitar l'exemple del seu sogre.