Majoria

Avui és un dia ideal per reflexionar sobre el paper que juga la majoria en democràcia. Ho he anat tocant aquests dies, parlant del sufragi o la teleporqueria, però la victòria del PP a Espanya –rotunda i, per a molts lectors de l'ARA, també angoixant– ho torna a posar, cruament, damunt la taula.

Avui sentirem en certes tertúlies l'estúpida fal·làcia que diu que la gent no s'equivoca mai i que, per tant, dissentir radicalment d'una posició àmpliament majoritària equival a ser poc democràtic.

Però la història demostra que els gran avenços científics i ètics, des d'afirmar que la Terra es mou fins a abolir l'esclavitud, sempre els han començat defensant quatre gats contra majories aclaparadores.

I és per això que una democràcia ben entesa parteix de principis i lleis que garantint la pluralitat i els drets inalienables de cada persona i grup posen límit a les decisions polítiques, per immensa que sigui la majoria que tinguin al darrere. Hi ha coses, com ara segregar una ètnia, que no les fan democràtiques milions de vots.

No deixem manar les majories perquè ser-ho les faci infal·libles o en garanteixi l'encert, sinó perquè no tenim cap més manera d'evitar el despotisme i madurar políticament.

I demostrem haver-ho fet ben poc si no entenem que aquesta precària brúixola només apunta cap al Nord i ens orienta, si tota la societat viu tan compromesa amb la cultura democràtica i és tan intensament civil –a casa, a l'escola, al barri, a la feina– que no veu cap frontera que la separi dels polítics.