Mònica Oltra: flagell de procuradors en Corts

Nascuda a Alemanya d'un exili per amor, l'estigma de no ser filla de sagrat matrimoni li va impedir dir-se Oltra fins als 12 anys i la va fer per sempre una lluitadora pels drets civils de les persones.

Amb el crescendo ciceronià del "Fins quan, Catilina?", va despullant la prepotència dels corruptes fins a deixar-los amb les vergonyes a l'aire. En la seva passió hi ha la indignació del poble humil quan l'obscenitat moral dels poderosos traspassa tots els límits.

Dalt el faristol, remena els micròfons com si temés que els hi tanquessin. La seva exaltació, disciplinada per l'ordre germànic, metralla la línia de flotació del PP amb la precisió d'un Mauser. Sembla una subversiva que s'hagués colat a les Corts franquistes i cantés les quaranta a casposos procuradors.

Còctel explosiu de comunista i fallera, devota del Gramsci i la Geperudeta, provoca indigestió en els il·lustrats fusterians, que troben horteres les seves samarretes i corrupte el seu valencià. Però val la pena salvar les essències si, quan mires enrere, et segueixen quatre gats?

I és tan cert que satura per excés de protagonisme com que només la seva cruesa estripada treu de polleguera Camps, Cotino i Fabra, i té opcions de fer forat en una massa electoral que fuig del pancatalanisme com el dimoni de l'aigua beneita.

Quant trigarà l'independentisme català a veure que competint-hi s'està fent mal?