Locaut

Locaut és la catalanització del verb anglès lock out, que vol dir tancar a fora. Més concretament, deixar els treballadors tancats fora de l'empresa. Seria com una vaga al revés: és l'empresari qui no deixa treballar per forçar un acord en un conflicte laboral.

El primer que sobta és que estigui catalanitzat. Sorprèn que nosaltres l'hàgim adaptat i el castellà en digui cierre patronal o lockout. Justament el contrari del que passa amb knockout, el cop que en boxa deixa fora de combat, que només ells poden escriure nocaut.

Si locaut ja surt al vell Fabra, és perquè és inseparable de la Revolució Industrial i uns moviments anarcosindicalistes que van sorgir aquí i no tenen paral·lel a la resta de l'Estat. En la dècada de 1880, hi va haver molts locauts en indústries tèxtils de Mataró i Manresa i alguns duraven 13 setmanes.

El dret de locaut, a diferència del de vaga, no el recullen gaires Constitucions europees i a Espanya només s'admet excepcionalment. Als anys 20, la patronal el va fer servir per provocar una radicalització del moviment obrer que justifiqués la intervenció militar i el tancament de certs sindicats.

El terme torna a l'actualitat en un context que té poc a veure amb treballadors en situació de semiesclavatge i empresaris que recorren al pistolerisme. Ara afecta uns esclaus que discuteixen si el seu salari anual pot superar els 50 milions de dòlars. Però tot i així té unes ressonàncies que, tal com va tot, resulten inquietants.