L'embolic de 'llançar' i 'llençar' (i 2)
Ami no se m'acudiria llençar una pedra a algú. Crec que llençar , en aquest sentit, no hauria de ser estàndard. I, en general, prefereixo tirar a llançar quan vol dir deixar anar amb força un objecte. No em sona gens bé, per exemple, "Llança'm la pilota".
Com ja vaig dir divendres, l'avanç de llançar en detriment de tirar en la llengua dels mitjans és un fenomen preocupant que no només altera frases fetes sinó que adultera un col·loquial en què, si seguim per aquest camí, a més de llançar-nos coses pel cap -una cosa que ja fem sovint-, correm el perill d'acabar-nos llançant sucre al cafè .
Si el preu de perseguir l'ús de tirar en el sentit de tirar a les escombraries és aquest desgavell, no dubtaria a afirmar que el remei ha sigut força pitjor que la malaltia.
Dit això, és evident que llançar continua sent adequat i necessari per a certs sentits figurats. Clarament, el sol llança rajos; les mirades, les iniciatives o els atacs es llancen , i un nou producte només es pot llan çar al mercat.
No crec, en canvi, que les faltes o els córners s'hagin sempre de llançar , seria bo que, de tant en tant, ens animéssim a tirar-los , picar-los o simplement treure'ls .
En general, trobo que convindria fer discriminació positiva a favor de tirar per treure-li de sobre una mala fama que també provoca frases com "Sortim endavant tot i la crisi" o "Trauré el negoci endavant", en les quals l'ús de sortir o treure en lloc del correctíssim tirar és un flagrant castellanisme.
