Joventut

És el tram de vida que va de la fi de la infantesa a l'inici de la vida adulta. El progrés l'ha allargat i ara mateix ningú sap ben bé quan s'acaba. Segons l'ONU i el Banc Mundial, va dels 15 als 24 anys, però a Dinamarca ja l'allarguen fins als 34.

Demogràficament, el món viu un pic de joventut, però ser jove avui pot ser molt frustrant perquè t'amorra a un aparador ple de coses desitjables que queden fora del teu abast.

L'actual sistema econòmic, per ser viable, necessita dues coses de la joventut: que es cregui que només pot ser feliç consumint i que treballi per sous de misèria. Li crea grans expectatives alhora que li impedeix fer-les realitat amb una feina honrada. Recorda molt el sistema d'estímuls contradictoris que feia tornar bojos els gossos de Pàvlov.

I per acabar-la d'enfonsar hi ha el mite que associa joventut a felicitat. Molts joves es demanen què poden esperar de la vida si ara, quan se suposa que haurien de ser tan feliços, se senten buits i desenganyats.

Els pot ajudar saber que per als que toquen de peus a terra, com ara Josep Pla, la joventut és potser l'etapa més trista i depriment de la vida, perquè el jove no ha après a concretar, no sap posar-se límits. I divagar aïlla i és sempre dolorós.

L'únic que fa estimulant la joventut és entendre-la com l'edat d'aprenentatge que ha de fer possible, si ens esforcem al màxim, que quan arribi la maduresa i sapiguem més bé qui som, puguem començar a viure d'una manera interessant.