Josep Maria Espinàs: Introspecció civilitzadora
Seriós, elegant i tímid, és un se nyor de Barcelona que para l'orella, sense que es noti, per què cada dia li expliqui un secret. Ar mat de realisme social i Chanson, capta en detalls ínfims la dimensió li terària del món i troba l'estímul que, associant les idees, et permet humanitzar l'espectacle de la vida.
La seva narrativa és un esforç per reprendre el fil d'una cultura que va quedar a mig fer. Lluny de l'artista que voldria espaterrar, va aprendre a es criure com si fos un ofici en què la redacció de Destino era el taller, Pla el mes tre, Cela un germà gran i Luján l'aplicat company de pupitre.
De la claredat n'ha fet un estil, perquè troba que fer-se entendre ja és prou ambiciós per calgui afegir-hi retòrica. Pocs autors fan tan viva la sensació que el llibre t'està parlant en el to càlid d'una amistat que sap callar abans de ser indiscreta.
El seu hàbitat, tot i haver fet ficció, és una introspecció cívica que, en la línia de Montaigne, examina racons de la consciència en què solem fer-nos trampes. Però la seva intimitat no té cap morbo perquè manté sempre la distància que fa que un foraster no si gui intrús.
Ell, però, no és pas el jo que escriu, i té prou ego per portar malament que no se'l valori prou. I el més irònic és que ha sigut el seu bon gust i un immens sentit del ridícul els que ens han induït a creure que una obra que el temps revelarà clàssica és de to menor.
