Jordi Pujol: La saviesa del Yoda
L' Espanya negra s'entesta a fer-lo independentista a la tercera edat. Arrossegant un hàbit d'anys, i en algun cas d'esquitllentes, tot Catalunya el mira. Quan l'home baix i grassonet tanca els ulls i es desenrogalla, els alienígenes per força d'aquesta pell de brau que vol ser plaça de toros escolten les paraules sàvies del seu Yoda.
Seguint-lo, hem travessat deserts malvivint del mannà del peix al cove. Però la terra promesa pel profeta Vicens Vives, el país que regalima mel i mató i parla en català als patis d'escola, ens l'hem de pintar a l'oli.
Manté la tensió quasi impossible entre botiguer i místic. Empeltant el tomista Maritain en el catolicisme de la ceba d'un Folch i Torres, va arrelar un arbret que es va fer frondós en el brot d'espiritualitat de la postguerra.
Haver plantat cara al dictador quan els demòcrates eren una pinya faltada de liderat, li va donar carisma. Encarna una síntesi insòlita i imbatible: banquer i torturat als sinistres calabossos dels germans Creix.
El crèdit guanyat amb un immens coratge el va fer el líder indiscutit 23 anys en un país que anava endavant dins l'Espanya avergonyida de ser una i gran. Però el còctel explosiu de neoespanyolisme i crisi sistèmica fa pensar ara que els seus ideals potser tenien els peus de fang.
Tot Catalunya el mira i el Yoda parla: "¿Sabeu què faig quan acabo la paciència?" Pausa dramàtica. "En vaig a comprar més!"
