Joana Ortega. Feminisme de gala benèfica

"Que ben conservada que està!", exclamen les tietes. No dirien mai que tan tocada i posada es dedica a "donar-li al sac de kick-boxing" -se suposa que trompades- i que està en ple "aprendissatge" de tocar la bateria.

Té l'estètica de vestit jaqueta i cabellera llarga d'una Cospedal i parla el català "de qui té que ser molt curós perquè hi ha molt toma i daca". I n'hi deu haver, però ella es manté molt honorable havent-se fet passar per llicenciada sense tenir cap títol. Però el més greu és que ara faci passar per "error de transcripció" el que ha constat anys en diversos llocs, incloent-hi el blog que escriu en primera persona.

Li agrada parlar de crisi de valors i ha donat suport a l'Institut Català de la Dona en èxits tan notables per al feminisme com que el Col·legi Oficial d'Òptics Optometristes passés a dir-se Col·legi Oficial d'Òptics Optometristes i Òptiques Optometristes.

Aquesta fita en la visibilització femenina contrasta amb un silenci sepulcral quan Duran la va humiliar revelant, "perquè em dóna la gana", el seu no a la independència.

I mira que el tenia ben guardat! Fa nou mesos, punxant-la sobre el tema al programa 59 segons , només li van treure: "A Convergència i Unió hi ha persones que són independents i altres que no". El temps ha demostrat que ella és de les que no. I tot fa pensar que això no l'ha perjudicat per arribar fins on és.