Intimitat
La intimitat és aquella zona de la nostra vida en què podem relaxar-nos, deixar de fer el paper que ens fa presentables en societat i convertir-nos en el garbuix de contradiccions que només pot acceptar qui ens estima.
Pocs tenen prou coherència per poder-la obrir de bat a bat sense deixar algun flanc descobert. Exhibir-la convoca l'espectador morbós, que gaudeix tenint algú a mercè de la seva crueltat.
Si submergir-se en la intimitat de la ficció aporta els efectes purificadors de la catarsi, penetrar en la que es ven com a robada de la realitat talla d'arrel els sentiments nobles i degrada qui la compra a la condició de voyeur.
La venda d'una intimitat pretesament autèntica, fins i tot obviant imatges sexuals, s'acosta molt a la pornografia, i és un ingredient bàsic dels shares de les cadenes privades amb què les públiques flirtegen.
L'efecte nociu desapareix quan qui ens hi deixa entrar té clar què vol i pot mostrar, i el que s'hi fica respecta escrupolosament els límits que li posen. Si no hi ha voluntat de retratar misèries, una certa dosi de vida privada pot fer més humana la percepció pública d'un personatge.
Però és sempre un terreny perillós. Mai endevinem del tot què del que som suscitarà en l'audiència crítiques d'una intensitat que no esperàvem ni estem preparats per assimilar. Si les dels amics ja ens costen de pair, sempre tindrà un cost desmesurat sotmetre'ns a les d'una massa que ni ens coneix ni s'hi juga res.
