Insídia

Alguns dels seus sinònims són parany, emboscada, perfídia, traïció. Darrere la insídia hi ha voluntat de fer mal de manera prou hàbil i astuta perquè el que el fa no en sembli el causant ni en rebi cap conseqüència.

Ve del verb llatí insidere, que en sentit literal vol dir seure en un lloc, i en sentit figurat, estar a l'aguait.

En lloc de donar la cara, l'insidiós bèl·lic para una trampa, i el dialèctic crea les condicions, planteja les qüestions i sembra els dubtes perquè el seu adversari s'enredi en les pròpies contradiccions.

Aplicat a un procés o canvi, la idea clau d'insidiós és que s'estengui prou lentament perquè no n'arribem a percebre el perill. Quan en veiem els estralls, ja és massa tard.

I si parlem de malalties, són les que es presenten amb una benignitat que no fa altra cosa que emmascarar la seva gravetat.

La insídia va minant el que vol destruir com un riu subterrani, però l'observador no pot apreciar el dany que fa perquè no altera l'aparença externa fins al final, quan de sobte tot s'ensorra.

Aposta per la insídia qui sap que en camp obert té totes les de perdre. Quan abans-d'ahir Rajoy va acusar Rubalcaba d'insídies, definia també l'actitud d'uns polítics que, com ell mateix, esperen emboscats el millor moment per assaltar el poder.

Però mentre ells esperen, la crisi, insidiosament, els ha anat despullant tant de crèdit que l'únic que ara veiem en les seves campanyes és l'escenografia d'una democràcia de cartró pedra.