Immersió

La immersió lingüística ensenya una segona llengua fent que no sigui objecte d'estudi sinó vehicle d'aprenentatge d'altres matèries. El mètode neix al Quebec als anys 60, quan pares angloparlants convencen l'escola que la millor manera perquè els seus fills aprenguin francès no és estudiar francès sinó en francès.

L'èxit va ser tan gran que avui s'aplica en moltes escoles dels EUA. I l'experiència acumulada permet dir que, si bé és cert que en els primers anys l'alumne immergit no és tan bo com el monolingüe en la llengua materna o en matemàtiques, amb el temps l'atrapa i fins i tot el supera.

Al final de l'ensenyament, els immergits tenen, en totes les matèries, un nivell equivalent o superior als monolingües, saben una llengua més i n'aprenen més fàcilment de noves.

Però, sobretot, entenen millor la llengua i la cultura pròpies, perquè se les poden mirar des de fora. Deixen de ser la llengua i la cultura, per ser només una llengua i una cultura entre les altres. Aprenen, doncs, a respectar i valorar la diversitat.

La immersió té sentit quan la llengua materna de l'alumne és tan forta socialment que el seu aprenentatge està assegurat. Dit al revés, immergim en una llengua prou feble socialment perquè, sense immersió, no hi ha garanties que s'aprengui.

Defensant la immersió admetem, doncs, una evidència: que el castellà és la llengua dominant. Si algun dia ho arribés a ser el català, tindria sentit plantejar- se una immersió en anglès o, per què no, en castellà.