Ideologia
Els diccionaris estan d'acord que la ideologia configura i mediatitza la nostra percepció intel·lectual. La realitat és massa complexa i misteriosa per abordar-la sense prejudicis. La ideologia ens esbiaixa la mirada però, alhora, impedeix que la perplexitat ens paralitzi.
Entre la ciència, que se cenyeix al que és objectiu, i la religió, que desvela el misteri des d'un cert dogma, la ideologia és una manera d'instal·lar-se en la vida i donar-li sentit. De vegades per adherir-se al pensament dominant; d'altres, per qüestionar-lo i instar a la revolta. I, normalment, sense teories explícites i conscients, com un núvol d'idees i creences que orienta les decisions.
Els marxistes hi veuen la legitimació del sistema econòmic per part de la classe dominant. I és innegable que algunes ideologies emmascaren interessos i, en darrer terme, fan una interpretació del món que permet mantenir privilegis sense mala consciència.
Dels anys 60 ençà alguns n'han anunciat la mort a mans de la tècnica amb l'inconfessable desig de tenir-ne el monopoli. Però cap saber científic pot prescindir de la ideologia, que és al final qui decideix quin ús es fa de l'energia nuclear o l'enginyeria genètica.
La ideologia és un feix de llum que tant il·lumina com deforma. Quan mirem d'entendre qui pensa diferent el fem només una mica més ample.
Creure que tenim una mirada neta ens manté infantils intel·lectualment. Saber que una ideologia ens limita és el primer pas per no ser-ne esclaus.