Iñaki Urdangarin: Massa semblant a un príncep
És prou hieràtic i inexpressiu perquè costi distingir-lo de la figura de cera. El seu posat de noi de casa bona sembla ideal per a un discret segon terme. Respon tant al tòpic de nuvi perfecte que diries que és un nino de pastís de noces de mida natural.
L'elecció de la Cristina va ser de manual. Si hi havia un tros d'home amb pinta de príncep blau era aquell jugador d'handbol que va conèixer a Atlanta. Tenia nòvia formal, però no va dubtar a deixar-la plantada per subscriure una assegurança d'impunitat en forma d'infanta.
Des de molt jove s'havia sentit cridat a viure per sobre del bé i el mal, a saltar-se olímpicament els deures ciutadans. El 1993 es va lliurar de fer la mili a Ceuta al·legant ser sord com una campana mentre triomfava com a esportista d'elit.
I el 1997, dies abans del bodorrio , el van haver d'obligar a saldar un deute d'unes 400.000 pessetes amb l'Ajuntament de Barcelona per multes acumulades i impagament d'impostos. No sorprendria, doncs, que sent tan poc terrenal guardés uns quants milions en paradisos.
Fa 20 anys tothom hauria dit que qui era un perill per a la monarquia era el seu company de selecció, germà d'etarra i actual líder d'Amaiur: Xabier Mikel Errekondo. Però aquest dijous, quan el rei li va donar la mà, no va poder evitar pensar: "Tant de bo s'hagués enamorat d'aquest, la Cristina".
