Ferran Adrià: Alta cultura en catanyol
Sentir-lo és la prova fefaent que la manera de parlar no sempre és un bon termòmetre del nivell cultural. Per poc català que sàpigues quedes astorat davant la radical desconstrucció a què sotmet la matèria primera amb què treballava Verdaguer.
Com a comunicador falla en tot: s'atropella, tria la paraula que no toca, té una pronúncia erràtica, xucla quan toca espirar i subratlla, gesticulant, enigmàtics embarbussaments. I, malgrat tot, hi posa una passió tan honesta i franca que convenç.
En el seu català no sobreviu cap de les estructures que marquen territori amb l'espanyol. Si d'algú és pot dir que parla catanyol, és de l'home que els gurus gastronòmics aclamen com a millor xef del planeta i forma amb el Barça de Messi la punta de llança que posa Catalunya al món.
La mateixa genètica que el fa rei dels fogons li ha fet impossible aprendre aquesta segona llengua que anomenemestàndard. En castellà ja ho dissimula poc, però en català és una flagrant evidència que l'exposa a les ires del purisme. Sempre pot dir en defensa seva que aplica a la llengua el lema que el guia a la cuina: "La creativitat és no copiar".
Adrià fa patent fins a quin punt pot ser injust jutjar les persones per la manera com s'expressen. Però ens equivocaríem concloent que no importa com parlem. Importa tant que fins i tot a ell, que és un geni, li deu haver passat factura a preu de Bulli.
