Francisco Camps: Untuositat mel·líflua

L'astut Zaplana hi va veure l'home de palla ideal per marxar a fer de ministre a Madrid tenint València ben lligada. Però el rosegaaltars conegut com el Curita , tot i que la Rita jurava que era bon xiquet, va encetar de seguida la guerra bruta per ser l'amo del PPV.

Té un somriure mel·liflu i és capaç de dir a un xoriço amiguito del alma i te quiero un huevo . S'envolta d'éssers angèlics com Ric Costa i, en un atac de sinceritat, ha arribat a confessar a un associació de mestresses de casa que parla amb la seva mare un mínim de tres cops al dia.

L'advocat que el defensa assegura que és incapaç d'evitar l'adjectivació tendra i carinyosa, incloent-hi algun hijo de puta, i fa passar com a virtut de l'acusat la seva fama de racanillo .

I per fer-lo més simpàtic, diu que la dona l'administra i li dóna sempre els diners justos, de manera que si compra un trajo no necessita factura.

Els blaveros hi veien un submarí catalanista però han acabat admirant idees seves tan genials per rematar el valencià com ensenyar ciutadania en anglès. I tanmateix, quan s'emociona,la llengua del país li sobreïx i el fa passar per la vergonya que el jutge li ofereixi un traductor.

En el seu èpic adéu a la presidència va afirmar que "en el meu cor sempre anidarà la idea que el meu treball va ser honorable". Però el judici a què l'ha abocat creure's tan sant podria acabar provant que també hi aniden altres pàjarus .