Exalt càrrec o ex-alt càrrec?
L'Eva m'escriu per preguntar-me per què escrivim ex-alt càrrec i no exalt càrrec . Diré, d'entrada, que trobo legítim i defensable escriure exalt càrrec i fins i tot ex alt càrrec . Parlem només d'un signe ortogràfic auxiliar que té la funció de fer els textos més clars. No hauria de sorprendre ni alarmar que el seu ús tingui un marge de discrecionalitat.
La norma és que ex s'enganxa al nom que precedeix. Mai no hauríem d'escriure ex-marit ni, encara menys, ex marit . En castellà, fins al 2010, quan la RAE va modificar el criteri, la norma era escriure ex marido , com si ex fos una preposició. Ara, en canvi, la forma correcta és exmarido .
Però la cosa canvia quan el prefix, en lloc d'enganxar-se a un nom, s'enganxa a un sintagma del tipus alt càrrec o primer ministre . En català l'ús vacil·la entre enganxar-lo igualment -és el criteri de l'ÉsAdir- i escriure exalt càrrec o fer com fa l'ARA -seguint el que apunta l'IEC en l'esborrany de la seva gramàtica- i escriure ex-alt càrrec .
El guionet, en aquest cas, evita creure que el prefix afecta només la primera paraula del sintagma. Això mateix la nova ortografia de la RAE ho soluciona escrivint ex alto cargo o ex primer ministro .
Compte, però, que parlem de sintagmes lèxics, no pas de noms amb adjectius o complements de nom. Seguirem escrivint expresident britànic o exmarit de la meva germana . I en el cas que ex s'enganxi a una majúscula, tant el català com el castellà opten pel guionet: ex-NBA .
