Eudald Carbonell: El do d'elucubrar
Emulant Tartarí de Tarascó porta un salacot de selva tropical en un lloc tan poc exòtic com Capellades. No puc saber si és molt bo fent d'arqueòleg, però ho és, sens dubte, donant ressonància al que fa. És un exemple més que, en aquest país, certes professions sembla que tinguin un sol representant.
Tens la sensació que els jaciments on treballa són sempre a frec d'un descobriment que canviarà el curs del passat. I per propiciar un efecte dramàtic davant les càmeres, agafa un martell mecànic i torna a descobrir un aqüeducte romà que ja estava descobert.
El seu toc Indiana Jones en ressalta les virtuts com a dinamitzador que s'apunta a un bombardeig i sap vendre la moto que arrodoneix un pressupost , però el fa poc creïble en el paper d'un humil científic. El veus més de socialitzar la tecnologia que de socialitzar el protagonisme.
Compensa la grisa i pacient feina de paleontòleg amb salts mortals especulatius que contesten grans preguntes. Acostumat a moure's de milió en milió d'anys, li costa poc elucubrar sobre el futur fregant el gènere de la ciència-ficció.
Ha divulgat el suggerent contrast entre hominització i humanització. La selecció natural ens va hominitzar fins a arribar al sapiens i ara ens humanitzem cap a l'home que som lluny de ser. Saber que som encara tan micos posa una mica de llum al final del túnel.
