Emprenedor

En diem de qui crea, desenvolupa i implanta un projecte empresarial. En origen, el va definir la seva capacitat d'afrontar la incertesa i estimar-se més els riscos que comporten grans guanys i terribles pèrdues a l'estabilitat d'un salari que permet fer la viu-viu.

Modernament, però, l'accent no s'ha posat tant en el risc com en la innovació. Gràcies a ells, els invents i les noves idees es converteixen en millors tecnologies i serveis que, en ser acceptats pels mercats, fan obsolets els que hi havia fins aleshores.

S'entén, doncs, que el més essencial d'un emprenedor no és el desig d'assumir riscos ni el d'obtenir grans beneficis sinó la genial visió que fa que triomfin innovacions que canvien substancialment tot un sector econòmic o fins i tot la societat sencera.

El que el diferencia o l'hauria de diferenciar del simple empresari és que no treballa només per fer diners sinó per fer la vida més fàcil a tothom i, per tant, sense que sigui un filantrop, hi té algunes coses en comú.

A partir d'aquí, correm el perill de confondre'l amb un sant. Però alguns emprenedors no són precisament els reis de l'empatia. I, en l'obsessió de complaure el client i dur a bon port el projecte, acaben convertint en un infern la vida dels seus treballadors.

I si bé és cert que realitzar el que tens al cap sense que et mani ningú fa més feliç, no hauríem d'ignorar que exigeix treballar més, permet guanyar menys diners de mitjana i la majoria de vegades acaba en fracàs.