Decebre i decepcionar (3)
Segons el DIEC, influïble vol dir que pot ser influït i influenciable que pot ser influenciat. No hi ha millor prova que, a més de sinònims, tots dos verbs poden ser transitius i, per tant, influenciar és, en teoria, prescindible.
Però la norma també admet la parella defendre / defensar, que en la pràctica són també sinònims, tot i que defendre sigui força menys viu i encara mantingui, molt marginalment, el sentit de prohibir, com el francès défendre.
De fet, Fabra volia que defendre s'utilitzés sobretot en el sentit antic de prohibir. Li semblava suggestiu, literàriament, escriure el fruit defès volent dir el fruit prohibit.
Decebre, antigament, també volia dir enganyar, com l'anglès deceive. Però en lloc d'especialitzar-lo en aquest sentit i reservar el significat modern a decepcionar, Fabra va excloure decepcionar del diccionari, com n'havia exclòs traïcionar per beneir només trair .
Sigui com sigui, el fet és que avui els doblets influir/influenciar, defendre/defensar i decebre/decepcionar conviuen en l'ús amb un mateix sentit, i d'aquests l'únic que no és normatiu és decepcionar.
A decepcionar no l'avala el fet que estigui ben format. També hi estarien concepcionar o percepcionar (hipotètics doblets de concebre i percebre), que ningú diu ni admet. Tampoc l'avala que tingui un sentit diferent de decebre: vol dir exactament el mateix. Només l'avala el fet que es faci servir i aparegui en alguns diccionaris. N'hi ha prou? Demà ho veurem.
