Cal molta moral per voler ser alcalde

Els mitjans solem parlar de les grans ciutats, on la batalla electoral és de partits, i reservem als municipis menuts la categoria anecdòtica, l'alcalde més votat, el més veterà, el del pacte més estrany. Avui que comença la campanya voldria dedicar l'article als candidats a ser alcalde o regidor de pobles petits. La majoria fan un servei públic que se'ls agraeix poc, que els roba temps i que els porta més maldecaps que alegries, perquè el contacte directíssim amb els problemes i els que els pateixen és saludable però cansat. I si aquesta és la tònica general, aspirar a gestionar unes arques municipals en temps d'una crisi galopant té un component encara més heroic. Durant anys els alcaldes han treballat però han pogut fer canvis importants, professionalitzar serveis i incorporar pavellons i biblioteques. A partir del 23 de maig hi haurà ajuntaments obligats a fer restriccions de personal, els elegits hauran de prioritzar entre desenes d'urgències unes actuacions que es podran comptar amb els dits d'una mà. Se'ls discutirà cada despesa i la quota de glòria que dóna inaugurar places o fer festes majors lluïdes haurà d'esperar temps millors. I ho deixo aquí perquè l'article, encara que no ho sembli, no pretenia desanimar ningú: vol donar les gràcies als que sense res a guanyar i amb molt patiment a la vista continuen creient tant com sempre en la política de poble.