Per què no duren els bons propòsits?

Passa cada any. Comença un nou cicle i les persones també volen iniciar un nou cicle personal. N'hi ha que elaboren llistes amb desitjos com anar al gimnàs, aprendre anglès, ser amables o no fumar. Però, ¿per què, en molts casos, al cap d'uns mesos els bons propòsits s'obliden? Per què, en canvi, n'hi ha que sí que els compleixen?

La resposta és la força de la voluntat i la recompensa que s'aconsegueix per assolir aquell nou propòsit. Els humans són els únics animals que tenen voluntat, i la voluntat és una conseqüència de l'activitat cerebral culminada en la zona del còrtex. De fet, "el còrtex cerebral humà, d'on surt la força de voluntat i també la consciència, és molt diferent del dels animals, perquè està molt més evolucionat", explica Juan Lerma, director de l'Institut de Neurociència d'Alacant i president de la Societat Espanyola de Neurociència. Es pot dir que el còrtex cerebral és el que elabora amb finesa el comportament humà.

Així doncs, de voluntat tothom en té, i per tant, d'entrada, tothom pot complir els propòsits. La realitat, però, és que la consecució dels desitjos depèn de molts més factors que el simple voler, i és per això que, al cap d'uns mesos d'haver començat l'any, sovint els desitjos s'obliden. "I s'obliden perquè, a més de voluntat, és necessari que el cervell en tregui una recompensa, d'aquella nova activitat començada", continua Lerma.

La força de la voluntat porta les persones a anar al gimnàs, un propòsit clàssic, i aquesta activitat ha d'activar el circuit de la recompensa o del plaer. La recompensa, en el cas del gimnàs, pot ser que els amics els admirin per la fortalesa que aconsegueixen o que un mateix es trobi més a gust amb el seu cos, i el plaer pot provenir de les endorfines que el cos allibera quan es practica esport. Aquesta recompensa, quan és constant i compensa l'esforç, farà que l'activitat es mantingui.

Un altre cas clàssic és el propòsit de deixar de fumar. El tabac, juntament amb altres addiccions, activa el circuit de plaer o de recompensa al cervell, per això voler-ho deixar requereix suplir-ho amb una altra recompensa. "La voluntat hi serà, però per mantenir-la es necessitarà que les persones que s'ho proposin rebin un plaer nou, com ara que si deixen de fumar, faran més bona olor i, per tant, tindran una acceptació més bona entre els seus companys", diu Lerma.

D'altra banda, cal dir que les teràpies d'antiaddicció, com la del tabac, necessiten un suport de l'entorn, ja que es tracta de vicis amb un component social molt elevat. "Si els amics o la família animen la persona que deixi de fumar i l'elogien, el circuit cerebral de recompensa s'activarà i farà que aquella persona es mantingui ferma en el propòsit de no fumar", afirma l'expert en neurologia.

Suportar el desplaer

El propòsit de fer dieta per perdre quilos -o de millorar l'aspecte físic, en general- també és dels difícils de complir, perquè el cervell té un circuit de recompensa o plaer immediat quan menja. Cal mentalitzar-se per substituir aquest plaer per dir: "Em podré posar uns texans que no em caben", per exemple. Maria José Corral, psicòloga de l'Institut de Recerca en Cervell, Cognició i Conducta, explica que "les persones que són capaces de suportar el desplaer aconsegueixen tenir més voluntat, i, per tant, se'n surten".

Finalment, la psicòloga Hermínia Gomà, directora de l'Institut terapèutic Gomà, assenyala que els canvis marcats per Cap d'Any "acostumen a ser superficials". La renovació que les persones es marquen per a finals d'any no està lligada a un projecte més profund, a una creença voluntariosa de canvi, sinó que vol anar per una drecera, segons Gomà. "No es tracta de deixar de fumar, sinó de saber com es canalitzarà l'ansietat que el porta a fumar", apunta. Per tant, la pregunta que s'hauria de plantejar qui vol deixar de fumar és: "Per què vols deixar de fumar?" En la resposta hi ha l'arrel del canvi.

Un foc viu amb tions

Els propòsits o desitjos per al nou any que acabem d'encetar necessiten una conducta motivada durant els dotze mesos de l'any. "Podem encendre una foguera amb bona flama amb un llumí i quatre papers, però si no hi posem tions, el foc s'apagarà", diu el professor de psicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona Joaquim Limonero.

Els tions serien la perseverança i l'esforç. "I l'esforç està vinculat a les expectatives que tenim de nosaltres mateixos".

D'altra banda, si els desitjos no han passat per un procés de maduració o de reflexió, seran somnis al vent, que s'allunyaran de nosaltres a la primera bufada.