'Qué será, será? Whatever will be, will be'

Qui no el recorda espiant els seus veïns a La finestra indiscreta , passant un tràngol a Vertigen , o fent-nos-el passar a nosaltres en cada reposició nadalenca de Que bonic que és viure? I és que James Stewart és una de les grans icones del cinema del segle XX. Molt menys notòria, sens dubte, ha estat la contribució de Stewart a la ciència. Una contribució força modesta, tot s'ha de dir, però que val la pena que surti a la llum. Tot va ser l'any 1958, quan l'explorador Peter Byrne volia endur-se d'amagatotis de l'Índia el que se suposava que era un dit del ieti, l'abominable home de les neus. Byrne havia obtingut el dit d'un temple budista de manera una mica tèrbola i preferia no ser ell qui sortís del país amb la preuada mostra. Així que va contactar amb l'actor i la seva dona, de vacances a Calcuta, i va convèncer-los perquè s'enduguessin el dit dissecat amagat entre la llenceria femenina. Malgrat les reticències inicials hi van accedir, i el dit va viatjar entre calces i sostenidors per acabar arxivat al Col·legi de Cirurgians de Londres. Ara, una anàlisi d'ADN ha confirmat el que els científics esperaven: el dit -pelut, de 9 cm de llarg i 2 de gruix- és 100% humà. Llàstima que l'estudi hagi trigat més de 50 anys, perquè segur que fins a la seva mort, Stewart va quedar intrigat sobre l'enigmàtic propietari del dit, i es preguntava, com a L'home que sabia massa : " Qué será, será? Whatever will be, will be" .