"No hi ha blancs ni negres, tots som taronges"

Barcelona.Em presento a l'entrevista de color la. En Neil Harbisson, un jove esprimatxat inconfusible per l'aparell robòtic que li penja des de darrere el cap i fins al front, va vestit amb una curiosa combinació de granat i groc que li sona harmònica: mi i sol. "Sempre em vesteixo amb un acord, do-mi-sol o re-fa-la, però de vegades no coincideix amb l'estètica visual", diu despreocupat.

Harbisson té acromatòpsia de naixement: només veu el món en blanc i negre. Ho va descobrir quan tenia onze anys i ho ha convertit en una oportunitat. "Vaig passar anys odiant el color i volent-lo ignorar -potser per això va estudiar piano, l'únic instrument blanc i negre-, però vaig veure que era impossible, així que vaig cursar el batxillerat artístic per intentar entendre el color", explica aquest catalanobritànic. El 2004, quan estudiava composició a Anglaterra, va conèixer l'especialista en cibernètica Adam Montandon, amb qui va crear el seu primer eyeborg , un artefacte que incorpora un sensor que tradueix el color en so. "L'únic que s'ha de fer és abaixar la freqüència d'ones que són visibles a una d'audible. I tens una nota: el vermell és el fa, el groc és el sol, el verd és el la...". Percep els colors com una simfonia.

Harbisson ja no es considera humà sinó un ciborg, "que és la unió entre l'organisme i la cibernètica, entre el cervell i el software , tot i que soni a ciència-ficció". El govern anglès l'ha reconegut com el primer ciborg del món. "Jo simplement em volia renovar el passaport britànic i em van retornar la foto perquè hi sortia amb un aparell electrònic. Els vaig contestar que no, que és una part del meu cos i una extensió del meu cervell que utilitzo 24 hores al dia. El meu metge i la universitat van avalar-ho i ho van acceptar".

La recerca tecnològica és una de les seves obsessions. Fa sis anys havia de dur un ordinador de cinc quilos penjat a l'esquena i ara l' eyeborg ja funciona amb un petit xip. El següent pas és implantar-se el xip al crani: "Hauré de buscar algú que m'ho faci. Si no és aquí me n'aniré a l'Europa de l'Est o buscaré algú que faci pírcings, però m'agradaria més que ho fes un cirurgià. No hi ha cap perill, però no se sap si té efectes secundaris. Abans també es deia que el mòbil era perillós i ara no se'n parla". El seu objectiu no és només percebre el color com la resta d'humans, sinó estendre els seus sentits, com la mítica dona biònica. "No hi ha límits. Vull percebre l'infraroig i l'ultraviolat, un color interessant de saber on és perquè et pot matar".

El so de la humanitat

Passegem pel carrer i els vianants l'observen encuriosits. Hi està acostumat. "Al carrer hi ha quatre reaccions segons l'edat. Les criatures no saben què és l' eyeborg però el volen. Els joves m'assenyalen i se'n riuen. Dels adults, la dona em pregunta què és i el marit respon i diu una cosa que no és: un mòbil o un GPS. I la gent gran ni s'hi fixa", enumera expertament. Li han prohibit l'entrada als casinos de Mònaco i als supermercats perquè es pensen que porta una càmera i hi ha qui l'ha acusat d'espia. Tot forma part de la seva investigació professional.

Harbisson es considera d'ofici coloròleg : estudia el color i treballa en l'aplicació del seu sisè sentit en l'art. Ha viatjat per 33 països analitzant com sonen les capitals i ha destruït dos mites: "Un, que no hi ha ciutats grises: Lisboa és turquesa i groc clar, Madrid és ambre terracota... L'altre, que no hi ha gent blanca ni negra: tots sonem taronges". Ell, que ha fet retrats sonors observant de prop personatges com el príncep Carles d'Anglaterra ("Curiosament, sona harmònic"), Woody Allen, Nicole Kidman i Leonardo DiCaprio, ha comprovat que som fills del mateix taronger. El seu últim experiment és un espectacle de música i dansa que presentarà del 20 al 23 de gener a l'Antic Teatre amb la ballarina Moon Ribas, El so del taronger , on ens ensenyarà a percebre el color a través del so, la vista i el moviment. Fins i tot tocarà l' Himne de l'alegria mirant una bugada de mitjons. Només sent silenci quan hi veu negre o blanc totals. Si no, tothom li sona.