Biblioteques, bé social, i molt bé en general

Carles CapdevilaAvui publiquem un reportatge sobre les biblioteques de la capital catalana com a refugi social i cultural, i l’aprofito per celebrar ara i aquí la vitalitat d’aquests centres a tot el país. He tingut la sort de visitar-ne moltes en activitats lectores en els últims anys i sóc testimoni d’una tasca espectacularment silenciosa. El silenci és desitjable per dins, aquesta és l’essència d’una biblioteca, però no cal que ho sigui sempre per fora, i les seves activitats són poc mediàtiques. Sobretot en proporció amb la seva eficàcia enorme integrant col·lectius i igualant oportunitats. Les instal·lacions solen ser modernes, obertes i lluminoses, però l’autèntica llum és la que desprenen els que les lideren. Per descomptat que les caixes i les institucions les han dotat de pressupostos (que, per cert, ara aprimen perillosament), però hi ha un aspecte humà decisiu, com sempre. Les bibliotecàries (ho escric així perquè la majoria que he conegut, i sobretot les més actives, són dones) tenen un component de vocació, il·lusió i dedicació que marca diferències. I a l’altra banda del taulell hi ha la vida dels usuaris, que també és molta i és definitiva: nadons que ja hi remenen contes, pares i mares que hi fan noves amistats parlant de criatures, nois i noies que hi estudien o s’emporten sèries en DVD, nouvinguts que hi naveguen o hi busquen calma, i jubilats que hi aprenen informàtica o hi llegeixen el diari. Qui sap si aquest.