"Vós sí que esteu ben disfrutat!"
Raons complexes fan que canviar el que sempre hem dit pel que no hem dit mai de vegades sigui fàcil i d'altres molt difícil. Vèiem l'altre dia exemples del primer cas: bústia, entrepà i gespa. I avui en veurem del segon. En l'èxit o el fracàs del canvi hi juga un paper cabdal que ens sentim còmodes amb el nou mot i incòmodes amb el que dèiem. El cridaner ADN castellà de buson abona bústia. Però, com més emocional sigui el que dèiem, més difícil serà d'arrencar, perquè té més arrels en la identitat.
A molts catalans ens costa dir "Ahir vam gaudir molt". Sentim disfrutar com un verb nostre. (Per molt que quatre barbamecs exaltats no sàpiguen diferenciar el que ja deia la besàvia dels barbarismes d'abans-d'ahir que degoten dels seus esgarips neopuristes.) En canvi, algú de Reus diria xalar i veu en disfrutar un castellanisme. Però són usos tan lligats al que som que ni uns se saben veure amb xalar ni els altres amb disfrutar.
I això em fa recordar una vella anècdota. Un jove corrector, volent fer-se el simpàtic, va dir al seu cap -que era de Pratdip i tractava a tothom de vós-: "Bon cap de setmana i que disfruteu". El de Pratdip, enriolat, no es va saber estar de dir-li: "I no seria millor dir que xaleu ?". El jove corrector, i futur poeta, va ca llar uns segons i, sense ser a temps de reprimir una ja incipient inspiració , li va etzibar: "Vós sí que esteu ben disfrutat!".
